Els picapedrers tenen quatre patrons
Els germans Germà, Just, Paulí i Sici, màrtirs gironins, eren fills de la Pera i van ser perseguits per Dioclecià
La tradició diu que tots quatre eren fills de la Pera, on són venerats a l’església de Sant Isidor, i van ser martiritzats a Girona en els temps de Dioclecià, al final del segle III. La seva biografia recull que segons el treball dels bol·landistes –deixebles de Jean Bolland, un jesuïta que es va dedicar a la recopilació de totes les dades possibles sobre els sants catòlics i a sobre les compulsava– es dubta de la seva existència real i se’ls fa protagonistes d’una llegenda apòcrifa que s’hauria creat a partir de la història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia i els Quatre Sants Coronats de Roma.
Els màrtirs gironins, els germans Germà, Just, Paulí i Sici, tenien una dura competència d’altres grups, com els que van ser martiritzats a Roma –Sever (o Secundí), Severià, Carpòfor i Victorí (o Victori)– o a Pannònia –Claudi, Castori, Simforià, Nicòstrat i Simplici–, executats pel mateix emperador després que es neguessin a adorar els déus pagans i a fer-ne una estàtua. El relat coincideix a assegurar que tant els sants d’aquí com els de Pannònia es dedicaven a treballar amb les mans, feien d’escultors, un fet que els va atorgar prou pedigrí perquè a Girona els gremis dedicats a aquests oficis els nomenessin patrons. Si fem cas de la llegenda, la tradició i les investigacions sense contrastar d’historiadors antics com Jeroni Pujades –advocat, jurista i historiador que el 1604 va ser nomenat assessor i comissari general del Comtat d’Empúries–, el 778 va ser el mateix Carlemany el que va traslladar les relíquies dels quatre màrtirs a la catedral de Santa Maria, que ell havia aixecat. Més tard es va demostrar que la versió no tenia cap fonament, però sí que es té constància que des de l’edat mitjana les relíquies atribuïdes a aquests benaurats eren venerades a la seu gironina, on encara avui una capella acull el seu sepulcre gòtic –obra encarregada pel bisbe Arnau de Mont-rodon– i coronat per quatre caps de fusta del segle XVII.
Com ja hem esmentat abans quan parlàvem dels màrtirs de Pannònia, els quatre germans també eren picapedrers, escultors i pedraires, la qual cosa els va fer patrons de tots aquells que es dedicaven a aquests oficis. En una ciutat com Girona, on durant molts anys les pedreres eren una de les indústries principals, ja que oferien un producte amb garantia d’origen, quan se celebrava la festa dels germans de la Pera, el 2 de juny, davant del seu relleu col·locat a la façana de la Casa Barceló, es ballaven sardanes a la plaça del Vi.
PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4