El pastor i la sirena de Galligants

Podria ser un símbol de la ciutat, la figura icònica que en Carles Vivó va posar a la coberta del seu llibre Llegendes i misteris de Girona, però és una incògnita. La pregunta és que fa una sirena en un claustre romànic, una femella amb dues cues, dos ulls i, pel que sembla, dos sexes. El capitell 39 del claustre de Sant Pere de Galligants té quatre sirenes, una per cada cara, totes amb doble cua i totes primes i amb els cabells llargs. Més enllà dels simbolismes que li hagin volgut buscar i que possiblement tinguin, podríem pensar que el picapedrer era un home pràctic, perquè és una forma d’omplir l’espai del capitell.

Podem fer un salt enrere i assenyalar que Sant Pere de Galligants, en lloc d’estar construït lluny de ciutats o centres habitats, com era habitual, va ser bastit a tocar de la muralla nord de Girona com una fundació urbana. Avui se’n conserven l’església i el claustre, aquest de planta rectangular i reduïdes dimensions, en el qual es poden comptar quatre arcs a les galeries més curtes (est, oest) i sis arcs a les llargues (nord, sud) que estan agrupats en sèries de dos i tres respectivament, mentre que al centre hi ha un contrafort assentat sobre una combinació de cinc columnes en una disposició molt original, que es pot equiparar al de Santa Maria de Vilabertran. Per sobre de les arcades podem veure un fris d’arcs cecs aguantats amb mènsules esculpides, mentre que el claustre estructura un relat a cavall entre la religió i la devoció que els emparenta amb els elements escultòrics dels claustres de la catedral de Girona i de Sant Cugat del Vallès.

Les dades històriques recullen que els capitells es van realitzar entre 1170 i 1185 i que tot i estar tallats a bisell i treballats amb certes fórmules tradicionals sense arribar a ser arcaiques ofereixen una unitat narrativa en la qual es mesclen els temes zoomòrfics, historiats i vegetals, i així tenim que mentre els més elaborats estan situats al centre del costat oest i una peça del costat nord, la resta la formen les clàssiques cistelles romàniques, d’ascendència provençal i del Llenguadoc.

En un dels capitells del costat oest, podem descobrir quatre dansaires fent la tombarella i entremig un home amb bigoti, un jove imberbe, un músic tocant la viola i un bisbe davant l’altar,en altres capitells la nativitat i la fugida a Egipte. La bíblia, escrita en pedra, ens porta a l’anunciació, al naixement de Jesús, a l’adoració dels reis, la verge amb el nen a la falda i Sant Josep acompanyant-la. Al costat nord, on quasi tots els capitells estan decorats amb motius vegetals , n’hi ha un que explica una història determinada, i es poden veure vuit personatges drets i s’hi arriba a reconèixer un bàcul i un llibre amb una creu al davant. El capitell 39, abassegat pel relat religiós, marca les seves pròpies normes , i dona acull a quatre sirenes (o nereides) de doble cua, símbol de la concupiscència, la luxúria i la seducció sense control. S’ha relacionat el treball d’aquests capitells amb la pedreria de Sant Pere de Rodes, i els temes zoomòrfics porten sempre un eix de simetria. Quatre sirenes, vuit cames, vuit sexes, no hi ha cap dubte que, des de les altures de la serra de Verdera, els picapedrers no tan sols contemplaven el blau de la mar, sinó que van veure sortir més d’una nereida i, tal com diu la cançó, de la sirena i el pastor, allà va néixer l’Empordà.