Mala època per a les castanyes
La sequera ha afectat durament els castanyers i a Mercabarna es calcula que se’n vendran un 20% menys
La major part de les que mengem provenen d’Extremadura, Galícia i la Xina; la producció catalana és redueix a la dels boscos del Montseny
La castanyada és una de les tradicions catalanes més esteses. La celebren escoles, entitats, associacions i també famílies que, a falta de llar de foc on coure aquest fruit de tardor, recorren a les parades ambulants que s’instal·len en ciutats i pobles. Segons la cançó infantil, la castanyera porta una camisa que li va petita i una faldilla que li fa campana, però aquests dies més aviat porten vestits de tirants. No és broma, les temperatures més altes del que és habitual en aquesta època de l’any fan que coure les castanyes s’aproximi a una experiència infernal. De fet, el dilema de la tardor comença a ser triar entre castanyes o gelats.
Segons les dades estadístiques del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’any 2022 es van consumir a les llars catalanes 62,8 tones de castanyes, xifra que significa aproximadament uns 100 grams per persona de mitjana. El preu, també mitjà, va ser de 14 euros per quilo de castanyes. Sense torrar, evidentment, perquè les paperines petites en una parada costaven sis euros. Aquesta temporada ja se’n venen a set.
El que molta gent no sap és que, tot i ser una tradició tan arrelada a Catalunya, la castanyada es fa, en realitat, amb castanyes importades. La producció catalana es va limitar l’any passat a 16 tones, recollides al Montseny per l’empresa Castanyes de Viladrau [vegeu peça del costat].
La majoria de les que consumim aquí arriben des de Galícia, Extremadura i la Xina. Així, les estadístiques de Mercabarna indiquen que l’any 2022 es van comercialitzar 1.800 tones de castanyes, de les quals gairebé 1.000 procedien de Galícia, especialment de la província d’Ourense. Pel que fa a les castanyes extremenyes, en van arribar unes 440 tones, i la majoria van provenir de Càceres. Finalment, de la Xina se’n van importar 100 tones. La resta de les comercialitzades a Mercabarna procedien d’altres punts de l’Estat espanyol, Portugal i França.
La diferència entre les castanyes comercialitzades i les consumides es produeix perquè les dades de consum es recullen a partir del Panell d’Alimentació del Ministeri de Consum, basant-se en enquestes fetes en 12.000 llars de l’Estat espanyol, en què s’inclouen també les catalanes. La mostra és representativa, però no exacta. A més, s’ha de tenir en compte que no totes les castanyes es mengen a les llars; també n’hi ha que es processen, per exemple per a pinsos animals o per a productes més exquisits, com el famós marron glacé –que no deixa de ser una castanya confitada– les cremes, o fins i tot el licor.
Castanyada garantida
Pel que fa a aquesta temporada, des del Gremi de Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona a Mercabarna, s’informa que la previsió, a finals de la setmana passada, era d’un 20% menys de producte que l’any passat. “La causa és el clima que hi ha hagut els darrers 15-20 dies, amb temperatures altes, que no afavoreix aquest producte”, han assegurat fonts d’aquesta associació gremial. Els consumidors, però, no han de patir per la Castanyada, ja que els majoristes asseguren que el producte està garantit.
S’ha de tenir en compte que en aquesta època és quan se’n ven mes. L’any passat, 1.600 de les 1.800 tones de castanyes que es van comercialitzar es van vendre en un període de dues setmanes, entre el 20 d’octubre i el 3 de novembre, segons els majoristes. En aquell moment, la majoria (69%) procedien de Galícia i en menor mesura (22%), d’Extremadura. Enguany, en canvi, s’ha girat la truita i, de moment, de les 198 tones de castanyes que s’havien comercialitzat a Mercabarna la primera quinzena d’octubre, 100 procedien d’Extremadura i només 73, de Galícia. El motiu de la davallada de la castanya gallega és també climàtic. De fet, el principal sindicat agrari pagès, Unións Agrarias, ha fet públic un informe on alerta de la situació crítica que pateixen els boscos productors de castanyes. El document recull la cadena de sis anys de collites catastròfiques motivades per diferents factors. Els dos últims anys, comptant-hi aquest 2023, ha estat la sequera extrema que ha debilitat els castanyers. El 2021, a més, molts d’aquests arbres van tenir antracnosi, un terme genèric que s’utilitza en referència a diverses afectacions de fongs i bacteris, organismes que proliferen en climes humits i calents. Les malalties ja van començar a reduir llavors tant la quantitat com la qualitat de les castanyes gallegues. Per si això fos poc, entre el 2018 i el 2020 també es va haver de lluitar contra la vespa Dryocosmus kuriphiluse, també coneguda com vespeta del castanyer. Provoca danys en forma de bonys a les fulles i els fruits, ja que hi posa els ous, i els malmet. Es tracta d’una plaga que es va començar a estendre el segle XX des d’Àsia per tot el món. Abans que proliferés als boscos gallecs, els productors també van haver de fer front, el 2017, a fortes glaçades inesperades.
