La cabana de sobre l’arbre d’Arnau Bartrina Luque

Tota persona té alguna cosa que és entranyable per a ella, quasi sagrada. Per a Arnau Bartrina Luque, el jove de Montagut i Oix que malauradament va morir l’any 2020 per la picada accidental d’un peix aranya mentre filmava peixos a la platja Gran de Platja d’Aro, era el santuari que li van construir el seu avi i el seu pare en forma de cabana a dalt d’un arbre per observar, fotografiar i filmar ocells.

Ni l’avi ni el pare devien saber en aquell moment que, tot i la seva joventut, el seu net i fill es convertiria aviat en un referent entre els ambients naturalistes del país i un col·laborador destacat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’Arnau va deixar en forma de llegat l’entusiasme per la natura, fer prendre consciència sobre la necessitat de protegir-la i, per què no?, la capacitat de simplement badar escoltant el cant d’un picot verd, un tord, un pit-roig..., i de distingir una mallerenga blava d’una carbonera. Els seus pares van constituir, amb familiars i amics, una associació que du el seu nom per perpetuar aquest llegat que d’alguna manera manté viu el seu fill. I aquesta entitat treballa per donar l’oportunitat a joves creadors per fer una recreació d’aspectes relacionats amb la natura amb el llenguatge artístic i audiovisual. El vehicle és el premi Enfooca, que du el nom del jove, un paraigua d’iniciatives que inclou l’elaboració del logotip i la imatge dels premis, d’un nou web, d’un fotollibre encarregat en aquest cas al fotògraf professional Xavi Bou, conegut per les figures que edita captant el vol dels ocells o la xerrada del director, guionista i director de fotografia francès establert a Catalunya Christophe Farnarier. I també es lliuren els premis STEAMcat23 –amb el qual la Direcció General d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües vol impulsar la creativitat a través del disseny i de l’art.

Les beques residència, però, són l’essència d’aquests premis, allò que s’adequa més a l’objectiu central de l’associació. Divendres passat, les guanyadores de la segona edició van presentar el resultat de la seva residència a Can Jordà, seu del Parc Natural de la Garrotxa. Candela Sánchez i Cèlia Moreno van emocionar els assistents afirmant que un dels moments més emotius va ser quan els pares de l’Arnau van mostrar-los la cabana abans citada, on el noi passava hores i hores i on es va iniciar en l’observació de les aus. De fet, van remarcar que, al llarg de tot el procés de residència i la posterior producció del seu treball, han tingut molt present el llegat de l’Arnau, la passió que el va moure a conèixer, a fotografiar i filmar la natura.

El resultat ha estat una sèrie de fotografies de diverses mides i impreses sobre diversos suports, que s’exposen a la seu de la delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Han volgut posar en relleu i reivindicar els tossols, un dels elements més singulars de la vulcanologia garrotxina, mostrant-los des de l’interior i també elements exteriors que s’hi relacionen.

Durant l’acte d’inauguració d’aquesta exposició, el pare de l’Arnau, Jordi Bartrina, va afirmar que intenten establir un vincle amb els guanyadors de la beca per donar continuïtat al suport als joves creadors que l’han guanyat i fer perdurar així els valors que van guiar la passió del seu fill per fotografiar i filmar la natura. Queda clar, doncs, que la feina de l’Arnau no ha estat en va. Llarga vida als Enfooca.