Elisa Lacambra, visionària de l’alta costura

L’alta costura catalana ha perdut una de les seves grans dissenyadores del segle XX, Elisa Lacambra Pirla, que va morir dissabte als 90 anys. Va formar amb Carmen Mir un tàndem que va voltar arreu del món i que va arribar a vendre els seus millors vestits a les botigues més exclusives de la Cinquena Avinguda de Nova York. Van aconseguir que les seves col·leccions triomfessin a Barcelona, Madrid i en desfilades a Austràlia, Bèlgica, França, Itàlia, els Estats Units o Mèxic. Lacambra va lluitar, en uns temps difícils, per dissenyar i comercialitzar els seus productes exclusius, va superar diverses crisis i va agafar el testimoni de Mir (1903-1986), que en els seus anys d’esplendor va ser una de les modistes catalanes de més renom internacional.

“Eren l’estranya parella”, recorda ara el fill de Lacambra, el conegut empresari barceloní Gabriel Masfurroll, que també era el net de Mir. “La meva mare va treballar des dels 14 anys venent a una paradeta del ninot i gairebé per casualitat va entrar en contacte amb la meva àvia a través d’una meva tieta, que era l’encarregada de la botiga a Barcelona. Primer havia de ser cosidora però l’àvia va veure que podia ser també una bona model i així va començar la seva relació”, explica Masfurroll. A la llarga, Lacambra va acabar liderant tot el procés d’internacionalització de la marca.

Els inicis del negoci que va desembocar en la marca Carmen Mir es remunten a Manresa a finals dels quaranta. “Mira, la meva àvia es va veure gairebé obligada a venir a Barcelona perquè les clientes de Manresa hi venien gairebé totes a viure i li van demanar que fes el mateix; va ser una aposta arriscada.” Amb el temps, Lacambra es va acabar casant amb un fill de Mir i la seva relació va passar a ser també familiar. “Des de sempre la meva mare va respectar sempre el rol de l’àvia, tot i que ràpidament va agafar un gran protagonisme en tots els aspectes del negoci. A més, es van saber repartir les clientes, una es dedicava a les dones més grans i l’altra a les més joves.”

Una de les grans fites de la marca va ser quan la NASA les va convidar a la desfilada a Houston per celebrar l’arribada del primer home a la Lluna. “Eren molt atrevides fins i tot pels americans i van fer un vestit inspirat en la roba d’astronauta de Neil Armstrong.”

Un dels mèrits que Masfurroll destaca de l’èxit de la seva mare i la seva àvia és la competència a la qual s’enfrontaven en aquells anys. “Tots els dissenyadors, també els més coneguts de París, eren homes. Quan havien de sortir d’Espanya per anar a les desfilades internacionals, a més, havien de demanar permís als marits. Ara que se’n parla tant, d’això, cal dir que elles van exercir de feministes tota la vida.” Masfurroll també es fa creus, amb la perspectiva del temps, de com la seva mare va aconseguir conciliar la feina, el negoci i totes les responsabilitats familiars. “A l’escola els estranyava que la meva mare treballés, però no vam tenir mai la sensació que ens deixés de costat. El pare també va fer sacrificis renunciant als estudis universitaris per dedicar-se a l’administració de l’empresa.”

La botiga de Lacambra va estar oberta al carrer Bori i Fontestà, al barri de Galvany, fins al 2006, quan va decidir retirar-se. “Van ser pioneres en algunes coses que ara trobem normals en les grans marques. No només dissenyaven els vestits d’alta costura, sinó que amb els anys van entrar en el món del prêt-à-porter i feien paraigües, ulleres, colònies, gel, etc. Entre tota la família, a més, vam superar una crisi molt forta als vuitanta i el negoci va continuar fins que ella va plegar.”