El Senegal mira al Ter

El delta del riu Casamance és el més famós biòtop natural del sud de la República del Senegal. És un delta format per diverses desenes d’illes i illots separats per braços o canals de mar –bolongs en senegalès– vorejats per manglars, palmeres i petites platges de fina sorra blanca i afectat per les marees. Però, què té en comú aquest espai de l’Àfrica Occidental amb Torroella de Montgrí, Viladecans, Torelló, Gavà, Castelldefels o Amposta? La resposta és la problemàtica de la salinització dels aqüífers, per un costat, i, en el cas específic del Senegal, la salinització de l’aigua del riu. L’aigua de mar es barreja amb el corrent dels rius Saloum i Casamance, aquest darrer de més de 300 quilòmetres de recorregut, i això afecta l’agricultura i la vida de la gent. I aquí és on intervenen les diferents iniciatives en la gestió de l’aigua que volen servir d’exemple per prendre mesures en els intervals de gran presència de salabror a les aigües, coincidint amb els períodes de sequera.

En el cas de Torroella, i segons explica el regidor de Solidaritat i Cooperació, Raúl, Txiki, Sánchez, era important explicar com “ens afecta el delta del Ter, si bé no amb la mateixa dimensió que el del Llobregat o l’Ebre, però molt especialment, el projecte de Life Pletera, de referència a escala internacional”.

Amb aquest objectiu, obtenir una visió panoràmica de la gestió de l’aigua en aquests espais de referència, es van donar a conèixer iniciatives locals a Ngor Ndour Bamol i Ali Sow, dos professors de la Universitat Assane Sech de Ziguinchor. En concret, i segons Raúl, Txiki, Sánchez, s’han tractat temes com l’experiència de la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, les iniciatives engegades per a la gestió o resolució de la salinització als aqüífers del Ter, així com el Fluvià i la Muga, i també s’ha fet una visita a la maresma recuperada de la Pletera.

Els professors senegalesos estaven especialment interessats a conèixer l’experiència local “per incorporar actuacions de gestió que els permetin aplicar per frenar la salinització del delta del Casamance, al seu país”. Contribuir, a través de la cooperació internacional i interuniversitària, a la comprensió i limitació dels impactes ambientals i socials de la salinització del delta del Casamance per, en una segona fase del projecte, definir estratègies d’adaptació i resiliència. Una visió de conjunt per establir i consolidar una associació internacional i interuniversitària capaç de treballar conjuntament en la definició d’un programa de desenvolupament de capacitats per reforçar les capacitats dels estudiants de la Universitat Assane Seck de Ziguinchor per recopilar i analitzar sistemàticament dades científiques sobre els impactes de la salinització del delta del Casamance. Aquesta experiència no es va aturar a Catalunya, sinó que va seguir fins a Itàlia, concretament al delta del Po.