“Tot déu a Girona”

La Mariàngels, la propietària d’El Látigo, confessa que, per a ella, Girona és la seva fira preferida. Tant que fins i tot quan es jubili pensa tornar per reviure els records i l’ambient del qual fa tants anys que s’impregna. No és gens casual que la seva atracció sigui un emblema de les Fires de Sant Narcís, un símbol d’allò que, per més que els costums vagin evolucionant, en l’essència, continua pràcticament igual. I és que hi ha tradicions que no passen, com per exemple la que mana la dita: “Per Tots Sants, tots a Girona!”

Ahir en vam ser testimonis. Un any més. Riuades de gent, arreu, sobretot al centre de la ciutat, la Devesa i, és clar, a qualsevol lloc on s’hi celebrés alguna activitat relacionada amb la festivitat o el programa de Fires. L’oferta era àmplia i variada, amb la fira de l’alimentació com un dels pols d’atracció de qualsevol fira, amb parades repartides per molts punts. També la fira d’antiquaris i brocanters, situada a tocar del Cul de la Lleona. I una de les més antigues que se celebren i que atrau milers de visitants al llarg del dia, la Fira Mercat del Dibuix i la Pintura, de la qual s’han celebrat cinquanta-vuit edicions. Organitzada per la Fundació Llibreria Les Voltes, hi han participat més d’un centenar d’artistes que aquest any s’han distribuït entre la plaça del Vi i la Rambla. Precisament, un dels impulsors, el pintor Ramon Duran Font, celebrava l’èxit d’aquesta fira: “La que té més gent i que va a tota vela!” Recorda els noms dels qui la van gestar: Gelis Berga, Jordi Serrat i Ramon Castells; un olotí com ell i dos vigatans. “Vam començar quatre, després ja van venir set o vuit, i mira ara, ja hem perdut el compte!”, declara amb alegria aquest artista que mentre parla no para de vendre quadres de clientela habitual o de gent que ja coneix la seva obra. “Veus, ha vingut tot déu!”, afegeix tot demanant perdó per l’expressió.

A pocs metres de la seva parada, un altre artista d’Olot, Enric Colldecarerra, també confirma la importància d’aquesta fira, “perquè ve gent de tota la comarca”. Només es queixa que al vespre, els organitzadors haurien de pensar alguna forma de donar llum a les parades. Li haurien de fer cas, amb la propaganda que en fa, de la fira, des del seu Instagram: “Aquesta és la millor fira de Catalunya”, ha publicat.

I no es pot dir que l’oferta artística no sigui, també, àmplia i variada, satisfent allò que sempre es diu que “sobre gustos no hi ha disputa”. D’estils, se’n troben de tota mena: impressionistes, expressionistes, realistes, hiperrealistes, barrocs, minimalistes, estrambòtics, naïfs...

I si d’art un se’n cansava, estava convidat a fer un tour per l’ajuntament, que ahir celebrava la jornada de portes obertes (bé, fins a les dues del migdia). Més gentada, però aquesta encara més ben encarrilada, a través d’un circuit que et permetia visitar els despatxos de l’alcalde i la junta de govern, la sala de plens i el balcó. La Clara, una de les guies, explicava que la gent li pregunta de tot, sobretot per les obres dels artistes gironins exposades al consistori, el nom de l’alcalde, quins dies es reuneixen i on es casa la gent. “Nen, mira cap aquí!”, crida una dona a la seva parella a la qual retrata reclinat a la balconada. Ell, com tants altres ciutadans i visitants forans, es van sentir pregoners i regidors per un dia.

I tradicional, però menys, allò de “panellets i futbol per Tots Sants”. Ahir el Girona FC va guanyar en partit de copa del Rei a Lepe. Res a veure amb el partit de fa justament cinquanta anys, i que ens va portar Johan Cruyff a jugar a l’estadi de Montilivi i en un partit que va batre els rècords d’assistència. No debades va ser la primera actuació del fenomen blaugrana fora de Barcelona. No passa res, aquest any ens hem conformat amb els panellets, i que en són de bons!