Científics catalans descobreixen una substància que canvia l’epigenètica de les cèl·lules i pot causar malalties

El catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i dos investigadors de la mateixa institució són coautors de l’article publicat a la revista Science que demostra que una substància anomenada formaldehid, present en diversos productes usats en la construcció, és un potent modificador dels patrons epigenètics normals i pot originar diverses malalties.

El descobriment és substancial perquè l’epigenètica, els mecanismes químics que controlen l’activitat dels gens, permet que les cèl·lules, teixits i òrgans s’adaptin a les circumstàncies canviants del medi ambient que les envolta. Aquest avantatge es pot convertir en un inconvenient en poder alterar-se més fàcilment aquesta regulació epigenètica per tòxics de la seqüència genètica.

L’estudi ha estat liderat pel grup de Christopher J. Chang de la Universitat de Califòrnia Berkeley, als Estats Units, que són pioners en l’estudi de l’efecte de diversos productes químics en el metabolisme cel·lular. La investigació s’ha centrat a investigar la substància anomenada formaldehid, un compost que anteriorment ja s’havia relacionat amb un risc més gran de desenvolupar càncer, en concret tumors nasofaringis i leucèmia, degeneració hepàtica per fetge gras i asma. “El formaldehid entra al nostre organisme principalment durant la nostra respiració i en dissoldre’s bé en medi aquós acaba arribant a totes les cèl·lules del nostre organisme”, comenta Manel Esteller, coautor de l’estudi de Science. El científic explica que aquesta substància està especialment concentrada en diversos productes usats en la construcció, la fabricació de mobles, la indústria tèxtil i alguns productes del cabell.“Vam descobrir que el formaldehid és un inhibidor de la proteïna MAT1A que és la principal productora de S-Adenosil-L-Metionina (SAM) i aquesta última molècula és la donant universal del grup químic “metil” que regula l’activitat epigenètica. Específicament, vam trobar que l’exposició a formaldehid induïa una baixada de SAM i causava la pèrdua de metilació de les histones, unes proteïnes que empaqueten el nostre ADN i controlen la funció de milers de gens”, explica l’investigador. Aquests canvis epigenètics causats pel tòxic podrien contribuir directament a l’origen de les malalties esmentades.

“Les autoritats sanitàries a escala internacional ja estan restringint el màxim possible l’ús del formaldehid, però encara hi ha àmbits de treball on s’usen nivells elevats del mateix com en la fabricació de resines, la producció de plàstic, forns industrials o la indústria cosmètica”, alerta el catedràtic. A més a més, Esteller assenyala que la substància també s’origina durant la combustió de la gasolina dels automòbils i en el fum del tabac, amb la qual cosa polítiques ambientals i sanitàries dirigides a reduir l’exposició a aquesta substància haurien de ser fomentades.