Societat
Castelldefels ja té el seu arròs
Una aliança de cuiners crea una recepta que es presenta com a emblema de la ciutat
Combina productes que fan referència a l’entorn marítim i agrari
Una quinzena de restaurants l’ofereixen a la seva carta
La paella és un d’aquells plats que més s’associen a un entorn marítim, a un dia de platja, a una reunió davant del mar. Com a ciutat costanera que és, i amb la concentració de restaurants més gran del Baix Llobregat, uns 500, Castelldefels és un punt de trobada per als amants de l’arròs de l’àrea metropolitana. Però li faltava una recepta pròpia, un plat al qual pogués posar un segell local com tenen altres productes de la comarca, com el pollastre raça Prat, l’espàrrec de Gavà i el tomàquet de Viladecans. Un grup de vuit cuiners d’alguns dels restaurants més coneguts de la platja ha posat fi a aquesta mancança, i des de fa uns dies ja es pot tastar l’arròs de Castelldefels als establiments que el tenen a la carta –una quinzena, de moment– i que disposen d’un segell de qualitat atorgat per un comitè supervisor format per un membre del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i el Baix Llobregat, un xef de la ciutat i un representant de l’Ajuntament.
Tot i no ser productor d’arròs, aquest producte ha protagonitzat l’oferta gastronòmica de la ciutat des de fa més de 100 anys. Així ho explica l’historiador Jordi Tresserras a La cuina de Castelldefels i de les costes del Garraf, que està a punt de publicar-se. El president del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels i el Baix Llobregat, Manuel Ángel Ortiz, va explicar en la presentació en societat de l’arròs de Castelldefels que “des de fa molts anys” l’organització que aglutina el sector de la restauració ha volgut crear un plat que identifiqués la ciutat, “que és la capital gastronòmica del Baix Llobregat”. “Ens faltava una recepta de la qual estiguéssim tots orgullosos”, segons Ortiz. De fet, no és una idea pas nova, ja que fa 30 anys es va intentar crear un plat representatiu de la ciutat: el “tellicó”, una contracció entre les tellerines, un mol·lusc típic de la ciutat, i el conill, un animal que es veu sovint a la platja de Castelldefels. No va reeixir, i el gremi va fer diversos intents a la recerca d’un plat de qualitat que s’associés a la ciutat. “Calia començar des de la base i em vaig posar en contacte amb Alfonso López, historiador de la ciutat, i tant ell com Tresserras ens han fet veure que Castelldefels tenia arròs sembrat feia segles i teníem una de les cuines més importants de la comarca i de Barcelona”. L’ingredient quedava clar, “és el producte que ens identifica”, segons Ortiz, i també la necessitat de treballar conjuntament amb xefs de la ciutat, representants del Parc Agrari del Baix Llobregat.
El procés de creació ha durat un any i mig, i el resultat ha estat un mar i muntanya que aprofita ingredients de la pesca i del parc agrari en una aposta pel producte de proximitat i de temporada: gambes, mongeta verda, costella, sípia, all, julivert, sofregit i brou.
Per a l’alcalde, Manu Reyes, es tracta d’una recepta que “combina molt bé les essències de Castelldefels, el mar i la muntanya, i la història de la ciutat”, un passat en què la cuina es basava justament en el producte més proper. “Aquest arròs reivindica els productes de proximitat i de Castelldefels com a marca gastronòmica”, va assenyalar, tot destacant el treball en equip que ho ha propiciat.