Poeta, pintaire i moltes coses més, Lluís Bayés ha estat una peça important en l’ambient cultural colomenc de les darreres quatre dècades
El rapsode inclassificable
-
Lluís fent l’allioli, tasca creativa que requereix tota la concentració. , QUIM PUIG/CEDIDA PER JESUS SAVALLS. -
Lluís Bayés conegut oficiosament com l’“alcalde de Castanyet”, fotografiat al Mas Puig, de Castanyet a on va residir els darrers quaranta cinc anys de la seva vida. ., QUIM PUIG/CEDIDA PER JESUS SAVALLS.
Quan tenia vuit anys la família va venir a Santa Coloma, d’on era el seu avi matern
Va passar cinc anys i va entrar en contacte estret amb el món de la psicodèlia que s’estava desenvolupant en aquells anys
Un dels fundadors de la Fira de la Ratafia, lluitador contra la MAT, ànima del carnaval, activista de carrer, poeta i pintor i amb una biografia formidable, conegut com «l’alcalde de Castanyet», va morir el maig passat i va deixar òrfena una fira que aquest any celebrarà la 42a edició.
En Lluís Bayés Saurina va néixer a Garriguella. Quan tenia vuit anys la família va venir a Santa Coloma, d’on era el seu avi matern, i amb deu anys va entrar al seminari, on va tenir la primera renascuda.
De tornada a Santa Coloma va entrar a l’escoltisme i va fer diverses feines: de comptable, de transportista, de comercial de roba de llenceria, etc. Quan aquest món se li va fer massa petit va decidir anar a Barcelona, on s’allotjà en una pensió i fent de comercial va passejar per tota la ciutat i en va conèixer tots els matisos, tant de dia com de nit. Quan la capital també se li va fer petita, va decidir enrolar-se a l’exèrcit i pujar cel amunt, fer de paracaigudista i de passada mirar el món des de dalt. El títol de paracaigudista és l’únic que va arribar a tenir i li va servir per estalviar-se el servei militar. Quan ho va deixar va tornar a Barcelona, on es va posar a vendre sabons. Va passar per diverses poblacions franceses i fins a Amsterdam, on va passar cinc anys i va entrar en contacte estret amb el món de la psicodèlia que s’estava desenvolupant en aquells anys. Mort el dictador, el 1976, va tornar a casa i el 1978 es va instal·lar al puig de Castanyet, la talaia definitiva des d’on va poder deixar anar la seva desbordant imaginació i el potencial creatiu.
“
“
L’alegria de viure
Personatge clau en la vida cultural i també reivindicativa del municipi en els darrers quaranta-cinc anys. El seu esperit crític va anar acompanyat, amb tot, d’una bonhomia que feia molt difícil que algú el considerés realment un enemic. Es va establir com a artista transgressor a Castanyet i Santa Coloma, on el seu ‘alter ego’, Lluís Siull, va cultivar la poesia i també la pintura, entre altres formes artístiques. La majoria dels seus poemes es van publicar a la revista Ressò i els va exposar en recitals públics. Per a molts representava l’alegria de viure.
