Societat
Un mercat que expulsa veïns
Una resident al Barri Vell de Girona des de fa setze anys ha de deixar el pis al gener perquè els propietaris han decidit vendre l’immoble
L’Adela Caamaño explica que el nucli antic ha perdut identitat i que l’habitatge es fa servir per especular
La plataforma +Barri, -Pisos Turístics i l’associació de veïns coincideixen en la nul·la oferta de lloguer
“Intento imaginar que li passa a alguna altra persona, perquè, si no, em poso a plorar i no pararia”
L’Adela Caamaño viu al Barri Vell des de fa setze anys. S’està en un quart pis sense ascensor d’un bloc del carrer Mercaders. Hi està molt a gust, però la permanència a casa seva té data de caducitat. “Vaig rebre un burofax [fa dos mesos] en què deien que m’agraïen el bon estat de l’habitatge i la cura que en tenia, però que volien recuperar la propietat i que no em renovaven el contracte.”
Caamaño té 71 anys i es mou amb l’ajut d’un caminador. Al gener se n’ha d’anar de casa i buscar-se la vida. Està inscrita a la borsa de l’Ajuntament de Girona i a la del Patronat de la Santa Creu. És –i ella s’hi veu– el reflex del que ha passat en l’última dècada al Barri Vell. “Dels amics, aquí no queda ningú per l’encariment desmesurat dels lloguers.” Amb dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), els preus del lloguer van pujar a Girona un 16,1% entre el 2015 i el 2021.
El secretari de l’Associació de Veïns del Barri Vell, Víctor Geli, aporta el seu testimoni personal. El 2013, quan hi va anar a viure, els lloguers estaven “entre els 450 i els 550 euros” i ara no hi ha prou oferta. “Els pisos petits valen 800 euros i un pis reformat de 90 metres quadrats, entre 1.000 i 1.110 euros.” Geli, professor de secundària, diu que només hi ha pisos de luxe. “Valen 1.600 o 1.700 euros, però no són a l’abast d’una família de classe mitjana.” El Barri Vell ha deixat de tenir pisos d’estudiants, sosté.
En la falta de pisos de lloguer, hi coincideix una representant de la plataforma +Barri, -Pisos Turístics. “S’han complert els pitjors pronòstics”, es queixa Dolors Maset, que va haver de deixar el Barri Vell i ara viu a Pedret. La plataforma, nascuda el 2017, es va mobilitzar arran del cas del boom de pisos turístics a la Barceloneta, a Barcelona, i de l’aflorament de pisos turístics a la plaça de Sant Pere. “Hi ha menys oferta i els pisos s’encareixen, però, com que hi ha demanda, l’arrendador pot demanar el preu que vulgui”, lamenta. El preu mitjà del lloguer a la ciutat era de 676,83 euros el segon trimestre del 2022, quan el 2014 va ser de 466,02 euros –la pujada havia estat del 45,2%–. Les dades eren de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
L’Adela havia tingut una bona entesa amb el propietari del pis, que es va morir fa més d’un any. Però últimament es veia venir el desenllaç. “D’alguna manera, sí que ho veia venir, perquè ja m’ho havien dit. De paraula, una de les germanes [filla de l’antic propietari] m’havia dit que volien vendre el pis. Tenia l’espasa allà posada.”
“Això pot passar a qualsevol lloc de Girona, però aquí hi ha molta especulació. Ha estat la història del barri”, admet Caamaño, un dels testimonis del projecte SOS (Subjecte d’Obsolescència Silent), la cartografia sonora dels artistes Raquel Moron i Cesc Sidera que retratava l’evolució del Barri Vell. Hi va participar abans del burofax.
A banda de la incertesa sobre el futur, a l’Adela, nascuda a Ourense (Galícia), l’han d’operar de l’esquena al gener. Pateix. “Intento imaginar que li està passant a alguna altra persona, perquè, si no, em poso a plorar i no pararia de plorar.”
“Era un campi qui pugui”
L’Adela ha estat activista de +Barri, -Pisos Turístics de Girona. Considera que aquest sector turístic ha contribuït a l’encariment de preus. “Això s’hauria d’haver començat [a regular] abans. No deixar-ho agreujar. La situació dels pisos turístics ha estirat [apujat] el preu dels lloguers. La idea era que se’n podien posar, era un campi qui pugui. No hi havia cap normativa.” De fet, d’habitatges d’ús turístic (HUT), el 2014 n’hi havia 133 i actualment n’hi ha 763 (amb dades del 15 de setembre).
El nou equip de govern, de Guanyem, Junts i ERC, va fixar al setembre un màxim del 4% de pisos turístics –es manté el límit del 15% per barris–. Al Barri Vell i al Mercadal ja se supera aquest percentatge i el consistori està pendent de veure com es pot aplicar el decret llei de la Generalitat i si es pot circumscriure en un àmbit.
Al seu bloc, Caamaño conviu amb pisos turístics. No hi té res en contra, dels visitants. “Al segon [pis], hi ha un pis turístic, i ho té declarat. Hi ha gent que ho fa més o menys amb honradesa, està registrat des del principi, va fer la casa nova, ha fet una restauració guapa, ho ha fet amb una mica de cura. Jo també penso que s’han fet coses bé, no et pensis [...].”
Veïna del carrer Mercaders, Caamaño pinta quadres i es considera artista. Té el suport familiar i d’un voluntari de l’associació Amics de la Gent Gran. Havia treballat en el sector de l’hostaleria i a les sales municipals d’El Bòlit de conserge i de muntadora. Ara el seu pis es posarà a la venda i, potser, serà un pis turístic. “A un arrendador el lloguer potser li sembla poc comparat amb el fet de tenir un pis d’apartaments”, diu Dolors Maset, companya de la plataforma i que també ha patit els canvis.