“El Conservatori del Litoral acumula 2 anys de retard”

En la darrera reunió que vam celebrar, a finals de juliol, vam insistir que s’impulsés una vegada per totes, però ja no n’hem tingut més notícies. El conservatori acumula més de dos anys de retard respecte al que preveia la llei de protecció del litoral del 2020, que era que estigués en marxa un any després, el 2021. I com que entre els assistents previstos en la jornada hi ha la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, esperem tenir alguna novetat.

Només sabem que Territori havia de consultar amb Economia i Finances si el recurs de la taxa turística era viable. Però sostenim que és de justícia que el destí d’un 50% dels diners que es recapten entre els allotjaments turístics dels municipis de la costa, on els visitants gaudeixen de la platja, el paisatge i la natura, reverteixin en la seva conservació.

Avui hi haurà dues taules polítiques, i una està centrada en el món local, perquè els alcaldes expressin els seus punts de vista. Volem saber quin grau de participació o implicació podrien tenir dins del conservatori, per a la cogovernança, la gestió posterior de cada espai preservat, que també costarà diners. Si decidissin destinar-hi part de la taxa que perceben, seria un element més d’ajuda.

Hem convidat representants d’ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns, la majoria àmplia a favor del conservatori perquè poden fer pressió des del Parlament i marcar el pas perquè el govern creï i posi en marxa l’òrgan.

Les dades del moment que vam llançar la reivindicació, el 2018, eren d’uns 15 milions d’euros anuals, que potser van ser més el 2019 i ara hauríem de ressituar. Però tendiran a l’alça i es poden reduir despeses de campanyes i propaganda per preservar espais. És una manera també de garantir i blindar uns recursos anuals estables i no haver d’estar cada any discutint partides, independentment de les prioritats del govern de torn.

És una altra de les qüestions que volem abordar en la jornada, perquè caldrà tenir en compte valors naturals dels espais, però n’hi ha molts i també altres criteris, com el risc d’amenaça immediata, les reivindicacions del territori i també el preu. Aquí, a més de la direcció i la intervenció, en què no creiem que calgui gaire més estructura, ja que de la negociació i compra de terrenys se’n podria encarregar el personal del mateix Institut Català del Sòl, haurien de tenir-hi protagonisme el consell rector i les comissions de participació i científica, obertes també a ajuntaments i entitats.

En tenim, i una opció prioritària serien les 13 hectàrees de sòl a la desembocadura del Ridaura, a Platja d’Aro, on entenem que l’ampliació de la marina està aturada amb les al·legacions però encara hi ha el risc d’urbanitzar i edificar un espai lliure de 700 metres lineals de costa, amb algunes característiques dunars. Es podria alliberar part de la canalització del tram final del riu i renaturalitzar una zona d’aiguamolls, connectora amb el Parc dels Estanys i en la línia de la renaturalització de la Pletera, a l’Estartit, que semblava impossible. Per això tant l’alcalde de Platja d’Aro com el de Torroella ens acompanyaran en el debat.