El 100% d’aigua regenerada, objectiu a l’àrea metropolitana
Aigües de Barcelona planeja deixar de dependre dels embassaments en el futur, creant un circuit circular
Hi invertirà 1.500 milions els pròxims anys, amb la planta del Besòs com a projecte estel·lar
Totes les previsions d’un canvi climàtic que ha arribat per quedar-se auguren que les sequeres es repetiran molt més sovint en el futur. Per això els responsables d’Aigües de Barcelona ja han proposat una solució estructural per garantir el servei als cinc milions de persones de l’àrea metropolitana sense haver de dependre dels embassaments: l’aigua regenerada. “Volem desvincular-nos de la necessitat que plogui”, deia aquesta setmana el coordinador del pla de sequera de la companyia, Josep Lluís Armenter. “La solució per al futur és estendre la regeneració al 100%”, sosté l’empresa, fet que en la pràctica suposaria establir un cicle circular tancat on tota l’aigua residual es pugui, primer, regenerar i, després, potabilitzar, amb tècniques avançades ja vigents com la ultrafiltració o l’osmosi inversa.
L’actual sequera, de fet, ja ha provocat que en poc temps, partint del no-res, la xifra suposi ja avui un 25% de l’aigua que es consumeix a la regió. Des del 2022, així, ja s’hi han regenerat uns 50 hm³, que equivalen al consum anual de més d’un milió de persones, fet que ha estat possible perquè des de la depuradora del Baix Llobregat, que recull i fa un primer tractament de l’aigua de les clavegueres, s’ha abocat l’aigua regenerada que en surt riu amunt, per tal que després la pugui recollir, vuit quilòmetres més avall, una altra planta a Sant Joan Despí per passar-la per un segon procés, aquest de potabilització, i poder tornar-la a injectar així després a la xarxa. “En quatre anys hem invertit 120 milions en regeneració, i traurem una nova línia a principi d’any”, explicava també aquesta setmana el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes.
La fita, 180 hm³
Això sí, la xifra encara és lluny dels 180 hm³ que, segons les projeccions dels responsables, calen per cobrir el dèficit hídric estructural de la regió. Encara en falten, doncs, 130 més. El pla director d’aigua regenerada metropolità, a partir d’aquí, proposa establir un sistema similar al Besòs. Aquest mateix novembre, així, l’ACA ja té previstes reunions amb l’empresa que redacta el projecte de les potabilitzadores de Montcada i Barcelona, que s’adjudicaran per emergència en el primer semestre de l’any vinent, amb un pressupost superior als 100 milions, i que produiran uns 1.500 litres per segon. Aquesta aigua, la que vindrà de la depuradora actual del Besòs –que també s’ha d’ampliar per incorporar els nous processos de regeneració– i la que baixa d’altres depuradores que hi ha riu amunt –de fet, ara la major part de l’aigua que arriba al mar ja en procedeix– és la que haurà de nodrir la futura estació de tractament d’aigua potable del Besòs, que ha de fer una funció similar a la de Sant Joan Despí. És a dir, tornar l’aigua a la xarxa per completar el cicle. En aquest cas se n’ha prioritzat ara completar una primera fase per recuperar el recurs del Rec Comtal, però hi caldrà una ampliació més ambiciosa que permeti multiplicar per tres la producció fins a aportar el 15% d’aigua de l’àrea metropolitana. “La planta del Besòs no és a la planificació de l’ACA del 2022-27 però figura a l’acord de pressupostos del 2023, i es proposa tenir-la executada al 2030, perquè primer hem de fer les altres depuradores”, explicava Reyes. A banda, hi ha altres projectes a punt com l’ampliació de l’estació d’aigua regenerada de Sant Feliu de Llobregat per derivar-ne part al reg i als aiguamolls de Molins de Rei, i que així no calgui agafar-la del riu.
Una inversió gran
Només els projectes al Besòs, segons Aigües de Barcelona, estan valorats en uns 1.500 milions d’euros, que es finançaran els pròxims anys amb els fons Next Generation. En concret, per arribar als 180 hm³ anuals, el projecte impulsat per l’empresa, que té l’aval del govern, l’ACA i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), preveu obtenir 90 hm³ de la regeneració, 45 de la dessalinització i 45 més de recursos propis com ara pous. Això sí, els responsables ressalten que el cost de dessalinitzar l’aigua és “tres vegades superior” al de regenerar-la, i que l’impacte en CO2 és gairebé el doble, a més que la regenerada és un recurs “de proximitat, accessible i estable”, ja que no cal dur-la d’altres llocs. “Entre dessalinització, regeneració i pous, l’àrea metropolitana podria ser autosuficient”, resumeix Reyes, fet que, a més, permetria deixar els pantans per a altres usos. Això sí, puntualitza que en anys humits “no tindria sentit” agafar l’aigua més cara de les dessaladores.
“L’aigua no cau del cel”
Per difondre el canvi de paradigma, el govern tot just ha llençat una nova campanya de conscienciació, batejada com L’aigua no cau del cel. “Volem trencar els esquemes, conscienciar la ciutadania que dessalinització i aigua regenerada són eines noves, amb altres recursos com els pous, per fer autosuficient la regió metropolitana”, conclou Reyes.
Pla per a totes les conques internes
Segons dades del govern, cada any Catalunya depura uns 610 hm³ a través de les 547 depuradores que hi ha al país, que avui donen servei a més del 97% de la població. L’any passat, els volums depurats van ser destinats en un 13% a la reutilització directa, un 31% a la indirecta, un 18% es van tornar al curs fluvial i un 39% es van abocar al mar. En concret, el 12% de reutilització directa suposa un volum de 71 hm³, la major part del qual (40,08 hm³) es va destinar a usos ambientals. El volum d’aigua reutilitzada, això sí, ha anat creixent progressivament i aquest 2023 s’espera superar aquesta xifra. El pla de reutilització de l’aigua regenerada a Catalunya s’engloba en el Pla de Gestió de l’Aigua de les Conques Internes, i preveu una inversió superior als 2.400 milions, amb actuacions també, per exemple, a la Costa Brava, en el període 2022-2027.
