Societat
Mataró sense pudor
El Consorci de Residus del Maresme instal·larà un sistema de desorització per reduir les males olors que genera el tractament de la brossa orgànica
Les queixes fa anys que duren i des del 2021 es fan controls i s’ha millorat la ventilació de les naus perquè no sigui tan fort l’impacte
Un projecte innovador per renovar el centre resoldrà el problema
No cal ser a tocar de la incineradora de Mataró per ensumar la mala olor que desprèn la fermentació dels residus orgànics que s’hi tracten. Segons com gira el vent les pudors s’escampen pels carrers del polígon de les Hortes del Camí Ral, on hi ha el centre a tocar de la depuradora, que, sobretot a l’estiu, contribueix a empitjorar les males olors en aquesta zona propera a la riera d’Argentona. “No ens poden atribuir la mala olor que arriba a la ciutat perquè només som responsables del que ens pertoca”, diu el director de Maresme Circular, Carles Salesa, que destaca els esforços que fa temps que fan per minimitzar aquestes molèsties. Els estudis d’olors que des del 2021 porta a terme l’empresa Odournet SL , per encàrrec de Maresme Circular, han permès de constatar l’impacte als entorns i fer actuacions per millorar la ventilació i els tancaments de les naus on es processa la brossa orgànica. És aquest tractament que genera les pudors i les queixes dels empresaris més propers a la planta que pateixen més directament les molèsties. Aviat hauran de notar que la situació millora quan entri en funcionament el sistema de desorització que s’instal·larà per reduir les pudors. “És una mesura directa en el punt on hi ha més concentració d’olors”, explica el director de la planta on es col·locaran uns ruixadors amb unes cortines amb uns substàncies químiques per captar i neutralitzar les molècules odoríferes.
L’impacte odorífer de la planta es mesura tenint en compte normes tècniques que determinen la concentració d’olor i controlant l’olor en aire ambient utilitzant inspeccions de camp. Actualment no existeix a Catalunya o a l’Estat espanyol cap llei específica que reguli la contaminació per olors. “El que fem amb l’orgànica és estabilitzar-la per evitar que fermenti a l’abocador on s’utilitza per reomplir talussos perquè no té qualitat com a fertilitzant agrícola”, explica Salesa de la gestió a la planta de Mataró.
Renovar les instal·lacions
Les accions per apaivagar les pudors són transitòries abans no s’executi el projecte integral per renovar les naus on es fa el procés de tractament de l’orgànica. Una inversió que, com assenyala Salesa, dependrà de l’Agència Catalana de Residus per executar abans de cinc anys vista. Es tracta d’un projecte innovador, per descarbonitzar el centre i una nova distribució de les naus per implementar noves tecnologies de captura, purificació i liqüefacció de les emissions de CO2 per al seu emmagatzematge i la seva comercialització. En aquest sentit, es preveu la transformació dels sistemes de biometanització per via humida i bioestabilització de tractament dels residus orgànics que permetran donar una solució definitiva a l’impacte odorífer.
“L’orgànica en el moment que es remena fa pudor”, reconeix el responsable de la planta on arriben els residus, que segons el tractament poden estar fins a un mes en què les olors són més o menys intenses. “Segur que es nota una millora els primers dies, que és quan arriba la resta i la pudor és més forta”, diu Salesa del nou sistema de desorització per suavitzar les olors de la matèria que es va estabilitzant en el procés de descomposició. El material de resta que entra els dilluns és molt pitjor pel que fa a olors que els que entren divendres, per la pròpia freqüència de la recollida.
Separar millor l’orgànica
Maresme Circular insisteix en la necessitat de continuar conscienciant els ciutadans de la correcta separació dels residus, perquè no arribi tanta quantitat de matèria orgànica quan hauria d’anar separada al contenidor marró per aprofitar-la per fer compostatge d’alta qualitat. “Estem estancats, separant només un terç de la matèria orgànica”, lamenta Salesa d’unes xifres que no milloren al Maresme, amb 30.000 tones anuals de recollida selectiva de l’orgànica, que s’envia a processar a la planta de Granollers.
De les 210.000 tones de la fracció resta que entren provinents dels 67 municipis adherits del Maresme i el Vallès Oriental, gairebé la meitat, 100.000 tones cada any, són residus orgànics. A la incineradora el contingut d’orgànica que hi entra de la separació preliminar és molt baix i la combustió és el 55% del rebuig que es converteix en gasos i energia.