“No renunciarem a tenir un món més just”

Cada cop més tenim una societat líquida, que té les seves conseqüències a l’hora de percebre els conflictes a escala internacional. Tenim situacions de pobresa, conflictes bèl·lics o desastres naturals encadenats que capten l’atenció dels mitjans. La guerra d’Ucraïna va quedar tapada pel terratrèmol del Marroc i aquest, pel conflicte de Gaza. El Fons Català ha d’estar en aquests països en crisi treballant quan el focus marxa.

Tenim una seixantena de projectes en marxa de manera simultània per actuar a iniciativa dels ajuntaments que són socis. Són polítiques de cooperació, algunes que fa molts anys que duren, en aquests països de l’anomenat Sud global, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Les campanyes excepcionals d’emergència, com ara Ucraïna, la del Marroc i ara Gaza, busquen els recursos dels ajuntaments i la ciutadania per actuar i fer projectes que no teníem previstos ni pautats.

En cooperació internacional és important la constància i els petits grans de sorra dels projectes de llarg termini. Fa anys que treballem per a la recuperació del riu Lempa, un dels més llargs de l’Amèrica Central, contaminat pel sector cafeter, i perjudicant comunitats que afecten tres països diferents. És una feina d’anys però és l’única manera de deixar pòsit i transformar la vida de la gent. El Fons Català treballa en contacte amb les entitats i els governs locals amb oficines a l’Amèrica Central i a l’Àfrica, al Senegal.

El compromís d’arribar a destinar el 0,7% es va establir als anys noranta tant dels ajuntaments com l’Estat espanyol i les comunitat autònomes. Compleixen més els ens locals que les administracions superiors, a qui seguim convencent i demanant que facin passos. Dels 310 ajuntaments socis no tots hi arriben, però n’hi ha molts que compleixen amb el 0,5%. És una feina d’anar ampliant les aportacions de solidaritat a còpia d’anys.

Els que hi som tenim la responsabilitat i l’esperança que el món pot ser millor. Això és el que ens uneix a tots, no renunciem a treballar per un món més just i igualitari. Sabem que el repte és enorme i l’èxit seria que el Fons Català no existís, però mentrestant som necessaris.

Un dels reptes és donar a conèixer el que fem Catalunya endins, a les entitats locals que treballen a cada municipi perquè vegin que és una eina útil. Treballem Catalunya enfora, on actuem, però hem de guanyar contacte amb el territori per fer xarxa per ajudar els països del Sud global.