Un llibre repassa la història ‘viva’ d’Òmnium a la Garrotxa

Òmnium compleix 50 anys a la Garrotxa. Però continua fent camí i ho fa amb ganes. Només s’ha pres un petit respir per presentar un llibre, 50 anys fent Òmnium, del periodista Jordi Casas. El llibre va al cor de la seva gent, busca explicar la història a través dels mateixos que l’han feta; a través d’un viatge vivencial, posant el focus en les persones que han fet créixer i, segurament el més important, mantenir viva aquesta entitat. I això, en bona part, es va poder viure ahir a la tarda, a l’Espai Cràter, durant la presentació del llibre, en què es va fer un sentit reconeixement públic a totes aquelles persones que formen part de l’entitat des de fa cinc dècades.

Aquesta és la proposta que ens arriba a través del periodista Jordi Casas, amb el treball 50 anys fent Òmnium. “No és un llibre d’història –explica Jordi Casas–. El que s’ha fet és explicar el recorregut de l’entitat a través de les vivències de les persones que hi han treballat, de les 11 juntes que ha tingut l’entitat, aquí a la Garrotxa.”

Protagonistes

“El llibre s’ha treballat –indica Casas– perquè sigui amè de llegir, amb un estil periodístic, allunyat del que seria un treball més històric, amb molts testimonis que expliquen directament la història de l’entitat, a través de les seves vivències i anècdotes.” Aquest treball, però, no se centra en les anècdotes, per si mateixes prou rellevants, s’ha tractat des del lema de la mateixa Òmnium: llengua, cultura i país, i com les diverses juntes han abordat els seus respectius períodes: “Durant els primers 25 anys va imperar la llengua, en el marc del procés de normalització, principalment en els espais públics, cursos de català, treball a les escoles”, diu Casas. Després, fins a finals dels noranta, l’entitat reformula la seva estratègia, optant per altres camps, centrats en la cultura, impartint cursos de diferents matèries, un cop l’administració ja fa aquesta funció.

I la part final, molt centrada en el procés independentista i la posterior repressió. Finalment, l’entitat es torna a reformular atenta als temps i se centra en la cohesió social, a promoure la llengua en les grans plataformes, a conscienciar la gent jove. Un altre aspecte és el treball de sentit de permanència, com ara la família, els records lligats a l’antic local de l’entitat i la Flama del Canigó, entre d’altres.