Converses amb la Generalitat pel camí de ronda de Tamariua cala Padrosa

L’Ajuntament de Palafrugell està negociant amb Costes de la Generalitat l’adequació del camí de ronda de Tamariu a cala Pedrosa, el projecte d’accessibilitat del front marítim de Llafranc, a més de les inversions en franges antiincendis als terrenys rústics. El projecte del camí de ronda, al voltant de dos quilòmetres, comporta una inversió d’uns 700.000 euros, de què 500.000 (amb dues anualitats) provenen dels fons Next Generation i estan concedits per executar-se durant les anualitats 2024-2025. El recorregut parteix de la badia Tamariu, passa per la punta des Burro fins arribar, després de caminar al costat del bosc de pins, per sobre de la cala d’en Roig i la cala Gamarús, on es pot veure la punta de la Musclera Llarga. Allà s’inicia el descens cap a la cala Pedrosa, coneguda així pels grans còdols que en formen la superfície.

El regidor d’Urbanisme, Xavier Rangel (PSC), explica que al llarg de la costa hi ha diversos trams del camí de ronda executats de manera diferent. En el cas del de Tamariu a cala Pedrosa, es tracta d’un corriol, i el que es vol es anar aromatitzant tota la franja costanera per facilitar la seva accessibilitat i dur a terme un “eix verd i sostenible”. El recorregut al llarg de la costa és variable: hi ha trams que estan executats, especialment perquè es va dur a terme un projecte d’urbanització, mentre que d’altres estan pendents de fer-se. Per exemple, de Llafranc a Calella de Palafrugell està complet, mentre que de Calella al Golfet s’ha fet en un 90%. En canvi, del Golfet a Cap Roig està encara pendent de negociar. L’objectiu del govern palafrugellenc del PSC i Som Gent del Poble és, amb el temps, aconseguir completar tot el camí de ronda en aquelles parts on es pugui intervenir.

Fa quatre anys, el llavors govern d’ERC i PDeCat va aprovar amb suport dels grups de l’oposició expropiar les franges de terreny per poder obrir dos nous trams de camins de ronda, d’una banda, al nord de Llafranc, entre Sant Sebastià i la cala Pedrosa, i, de l’altra, al voltant de la finca dels Jardins de Cap Roig, que abasta des del xalet del Golfet fins al límit de terme meridional amb Llafranc. L’acord no implicava que l’arranjament dels senders fos imminent, ja que havia de dependre de les inversions per part de Costes, jurisdicció compartida entre l’Estat i la Generalitat.