Només un 5,6% dels prop d’1,9 milions de desplaçaments que avui es registren de mitjana dins del Camp de Tarragona en un dia feiner es fan amb transport públic, i en canvi més del 50% són en vehicle privat. Partint d’aquesta preocupant dada –recollida en una enquesta de mobilitat quotidiana just prèvia a la pandèmia, realitzada en una fase diagnòstica inicial–, millorar i fer més sostenible la mobilitat a través, sobretot, de l’increment de l’ús dels mitjans públics és el gran repte que es fixa el pla de mobilitat del Camp de Tarragona i el Baix Penedès, que lidera l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) en col·laboració amb el Departament de Territori. I és que la mobilitat al conjunt de la segona àrea metropolitana de Catalunya, la tarragonina, amb 132 municipis i uns 650.000 habitants avui, ha viscut en els últims anys –i encara en viurà en els propers– profundes transformacions, algunes d’universals, però d’altres de molt específiques d’una regió complexa en aquest aspecte, que obliguen a fer un replantejament general. I això es disposa a planejar aquest document, que la setmana passada va iniciar un procés participatiu que s’allargarà fins a final de desembre per obtenir el reflex fidel de la mobilitat actual i buscar la complicitat de la població en les mesures que s’acabin acordant. Amb això, la ciutadania hi podrà fer aportacions, principalment a través del portal ja en marxa participa.gencat.cat, i a més aquesta setmana s’organitzaran tres sessions dinamitzades de debat presencial, a partir de demà a Tarragona, amb experts, universitaris, tècnics d’administracions, entitats de mobilitat, ens socioeconòmics o col·legis professionals en què es preveu que participin unes 300 persones. I la intenció és que les sessions serveixin no només com a fòrum per recollir idees i propostes, sinó per ratificar en primera persona les dinàmiques de mobilitat detectades en la fase prèvia de diagnosi.

“La mobilitat no es pensa un dia des d’un despatx, requereix tot un procés de planificació i participació, amb la màxima concertació”, defensava el dia 10 passat, en la presentació de la nova etapa davant alcaldes i autoritats de la regió, la consellera de Territori, Ester Capella. “El pla de mobilitat ha de néixer del consens i fomentar el canvi d’hàbits”, resumia Oriol Martori, el director general de l’ATM. També el secretari d’Infraestructures del govern, Marc Sanglas, admetia que ara la quota modal del transport públic és baixa a la regió. “Cal fomentar-lo”, insistia, mentre també es fixava com un altre dels grans objectius potenciar la mobilitat “descarbonitzada”, és a dir, amb un baix o nul nivell d’emissions contaminants, un propòsit que igualment es fixava el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta. Ell mateix, de fet, es mostrava decidit a implicar-se en la redacció del document per focalitzar-se en la baula logística de les mercaderies, que cal planificar “de porta a porta” amb una aposta absoluta pel ferrocarril, fet que va per tant molt més enllà de les instal·lacions del port. En aquest sentit, oferia la seva “col·laboració absoluta” amb els responsables de planificació del govern a partir de la nova oficina tècnica que el port ha obert a la ciutat fa tot just unes setmanes.

Els convocats aquesta setmana debatran sobre quinze eixos temàtics que volen englobar tots els aspectes relacionats amb la mobilitat al Camp de Tarragona: des de la intermodalitat a la seguretat viària, passant per l’oferta de transport públic, la regulació de l’aparcament, la millora del parc de vehicles o la mobilitat col·laborativa que faciliten les noves aplicacions per compartir vehicle.

A grans trets, els objectius del pla, que ha de dissenyar les grans accions a executar entre el 2025 i el 2030, també en l’àmbit del transport de mercaderies, inclouen promoure qüestions tan bàsiques com moure’s a peu o en bicicleta sempre que es pugui i racionalitzar l’ús del vehicle privat. Haurà de tenir en compte també, això sí, els canvis que s’estan produint en els patrons: la mobilitat intel·ligent i digital (cada vegada més gent fa servir aplicacions de mòbil per planificar-la), l’augment del comerç digital i del teletreball i el predomini cada cop més marcat de la mobilitat personal sobre l’ocupacional. A aquestes tendències generals, s’hi han d’afegir altres novetats com la propera implantació de zones de baixes emissions al centre de les ciutats, la targeta T-Mobilitat i la futura integració tarifària que comportarà també una tarifació social. Per acabar, a més, hi ha en marxa transformacions específiques importants en les grans infraestructures al Camp de Tarragona, que també poden fer variar les pautes: el tercer raïl del corredor mediterrani, clau per a les mercaderies; la nova estació central a Vila-seca, que serà un nou pont d’enllaç entre la línia convencional i l’alta velocitat; la nova estació al sector de Bellisens de Reus, i la renovació del mapa concessional de la xarxa d’autobusos, a punt el 2028. I també cal considerar, és clar, la implantació del tren tram, que ja té a licitació una primera fase que aprofitarà sobretot l’antiga línia fèrria desballestada el 2020 per unir Tarragona i Reus amb Salou i Cambrils, si bé ja s’està també en converses entre el govern i els ajuntaments per avançar en la segona fase. Tot plegat, comptant a més que el pla de mobilitat s’haurà de coordinar amb altres documents de planificació en marxa com el pla director urbanístic (PDU) de l’àmbit metropolità del Camp, que afecta els set municipis que formen el rovell de l’ou, i el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) en reelaboració a Tarragona.

“És més important que mai una planificació coordinada de la mobilitat, perquè també ha de ser sostenible i segura, i ha de conciliar les necessitats industrials i turístiques, així com les de les zones de baixa densitat de població, amb unes necessitats específiques a què cal donar resposta”, assenyalava la gerent de l’ATM, Eugènia Domènech. “El pla de mobilitat ha de ser una eina essencial, s’ha d’adaptar a la realitat territorial. I també ha d’arribar a l’àmbit rural i de muntanya, igual que a les zones densament poblades, per garantir l’equilibri territorial”, certificava la consellera. I és que, a banda del nucli central del Camp de Tarragona, ampliat per la costa fins al Baix Penedès, el pla també inclou comarques eminentment rurals com la Conca de Barberà i el Priorat, amb necessitats molt més específiques.