Els cossos que arriben a les facultats de medicina s’utilitzen sobretot per a la docència, perquè els estudiants puguin fer les seves pràctiques i conèixer l’anatomia humana, però també per a la investigació i la formació continuada. Hi ha una part de prestació de serveis per a qui els demani, per exemple si es fa algun taller específic per provar alguna tecnologia mèdica nova. “Nosaltres ens hem trobat amb el cas d’un cirurgià que havia de fer una operació a un pacient amb una tècnica innovadora, i va poder assajar-la primer aquí” explica el catedràtic de la UAB Alfonso Rodríguez.

En el cas de la Universitat de Girona, tot i ser una facultat relativament nova –fa 15 anys que funciona–, no hi ha problema per disposar de cossos, al contrari, es busca l’equilibri per no quedar saturats, tot i que les donacions estan obertes. “No hem tancat perquè fem molta activitat docent i de recerca. Tenim en marxa diverses tesis relacionades amb anatomia, a part de la formació que necessiten els professionals de la salut”, explica el responsable del servei de donacions, el doctor Francisco Reina. Aquest servei rep de mitjana una vintena de sol·licituds al mes de persones que volen ser donants. Els ingressos de cossos solen ser entre tres i quatre mensuals. Des que es va posar en marxa, el 2009, s’han rebut 340 cossos i prop de 2.000 persones (de Girona i comarques) s’han fet donants.

Pel que fa a la tipologia dels cossos, el professor Rodríguez explica que la majoria dels que arriben a la UAB són “gent gran, de vuitanta, noranta o cent anys, que han mort de manera natural a casa o en residències”. “Tenien malalties cròniques normals de la vellesa –hi afegeix–, com poden ser insuficiència cardíaca, diabetis, o algun tipus de càncer.” La llei de policia mortuòria especifica que a partir dels cinc anys el cadàver ja no és una persona identificable sinó que es consideren restes cadavèriques. El que es fa normalment, quan ja no són útils, és incinerar-les. “Això també ens costa uns diners, com també les instal·lacions i el seu manteniment, els productes que fem servir per a la conservació dels cossos... no som un magatzem de cadàvers”, puntualitza Rodríguez.

A la Facultat de Medicina de Vic, on des del 2018 ja han registrat més de 400 donants, s’ha volgut respondre a la solidaritat que mostren aquestes persones amb un monument propi al cementiri de la ciutat, on també es dipositen les cendres de les restes incinerades. “És un espai d’homenatge i també perquè els familiars tinguin un lloc on adreçar-se i, per exemple, poder posar-hi flors”, explica Laia Nogué, responsable del servei.