Cada cop menys papallones

Les papallones diürnes són un insecte molt vistós i atractiu, de la família dels lepidòpters. A Catalunya des de fa 30 anys els fan un seguiment amb ajut del voluntariat, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Ccheme) forma part de la xarxa europea i és pioner en el recompte dels individus i les espècies de papallones que hi ha als prats, conreus i muntanyes del territori a Catalunya, a Andorra i a les Illes Balears. Aquest any han fet 30 anys amb un repte: continuar teixint la xarxa d’observadors voluntaris necessària perquè ajudi a mostrar la realitat d’aquesta espècie d’insecte, que marca la tendència de la biodiversitat i els efectes de la sequera per mor del canvi climàtic. Andreu Ubach, que ha fet la tesi doctoral sobre el paper de les papallones com a bioindicador i que ara forma part de l’equip de coordinació tècnica del CBMS, afirma que el perfil de les persones que compten papallones és molt variat: “Hi ha voluntaris que aporten les dades d’observació de papallones, d’altres que són gestors de parcs naturals i també hi ha els que fan seguiments puntuals d’espècies amenaçades.” Entre voluntaris i personal dels parcs arriben als 350 efectius, però Ubach assegura que tot i que tot el territori està cobert “sempre falten voluntaris a zones com per exemple la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, la Segarra i l’Alt Camp, entre d’altres”.

Agnès Batlle és voluntària del CBMS des del començament i s’encarrega de comptar les papallones a Darnius, a l’Alt Empordà. És biòloga i treballa als Aiguamolls de l’Empordà en el servei del control dels mosquits, però, com que és una feina de despatx, completa les seves inquietuds amb l’observació de les papallones a la natura. Un any abans de la posada en funcionament de la xarxa, el 1994, el seu cocreador, Constantí Stefanescu, va contactar amb Batlle per engrescar-la, i fins avui encara hi treballa. Batlle assegura que el comptatge de papallones “s’ha de fer durant 30 setmanes a l’any, des de començaments del mes de març fins a finals de setembre en horari de matí un cop per setmana. “A la tarda, les papallones no estan tan actives i, com més bon temps fa, millor. Hi ha uns transectes establerts, dividits en seccions que representen un tipus d’hàbitat; bosc, riu, conreu... i recentment també se’n fan als jardins de les ciutats.” De la seva observació directe, Batlle adverteix que en general el nombre de papallones disminueix. Les que disminueixen més són les de zones obertes, de prat, i les que augmenten són les forestals. La majoria d’espècies prefereixen zones obertes i, de les forestals, n’hi ha poques. Això té a veure amb la gestió que es fa del medi, l’abandonament de les pastures o el dall, tallar les herbes, i en abandonar-se les tasques primer surten plantes, després arbustos i finalment boscos. “Les zones obertes es van reforestant i d’aquí ve tota la problemàtica. abans hi havia un paisatge de mosaic, bosc i zones obertes, i això va a pitjor”, detalla Batlle.