La politòloga i professora de la UdG Kumba Sakoli va ser alumna de l’escola Baldiri Reixach, “la Vila” de Banyoles, i recorda amb agraïment les classes de la mestra Carme Cornellà. Les recorda perquè des de la seva mirada d’escolar de primària veia que a l’escola celebraven Nadal i a casa, el Ramadà; prenia consciència “d’uns ells i uns nosaltres”. En canvi, la mestra Cornellà incorporava l’imaginari, les referències dels seus alumnes nouvinguts, “dels nous banyolins”. Kumba Sakoli exemplifica l’èxit “d’un pla de ciutat gens fàcil i pioner en l’àmbit educatiu contra la segregació escolar quan la normativa remava per una altra banda”, en paraules de les tècniques del Servei d’Educació, Mireia Martí i Anna Roura, les quals han recollit en un llibre el pla que el 1998 va posar en marxa Banyoles amb l’objectiu de documentar l’experiència “inspiradora” d’aquests 25 anys. El Pla d’Escolarització Extensiva. 1998-2023 es va presentar ahir al vespre a la biblioteca de l’escola de la Draga en un acte que va reunir la comunitat educativa local i alguns dels directors de les escoles que a finals dels noranta i principis de la dècada del 2000 ho van viure a primera línia. Les autores del llibre van destacar que el pla continua vigent i en evolució, ja que no és un protocol, sinó una filosofia de treball, i que l’equilibri a les aules ha repercutit en la cohesió social a la ciutat.

Quim Brugué, catedràtic de ciència política i de l’administració i director del Campus sobre Cohesió Social de la UdG, va qualificar el pacte com a “miracle” i va remarcar el fet que el consistori banyolí, emparat per la tradició municipalista, fos capaç de “fer política en p majúscula”, tenint en compte les competències “inexistents” dels ajuntaments en educació que es resolen “pintant quatre parets i canviant llums”. Kumba Sakoli va interpel·lar els assistents quan va recordar que “els estereotips i les etiquetes a les persones racialitzades continuen essent una barrera fora de l’escola” i va reclamar pactes similars en temes com l’habitatge. En aquesta línia, el que havia estat director de l’escola Pla de l’Ametller, Pere Pujolràs, va reconèixer, per una banda, l’actiu que ha significat el pla “per les famílies que arriben i per les que hi són”, i, per l’altra, el repte de ser una “ciutat educadora més enllà de l’escola”. També s’hi va referir el que va ser director de “la Vila”, Rafel Ponsatí. L’alcalde, Miquel Noguer, hi va afegir que el pacte és una “virtut irrenunciable” en una ciutat que ha superat els 20.000 habitants amb l’onada migratòria llatinoamericana.