La UPC desenvolupa esculls fets de residus industrials per protegir la línia costanera
El material és el resultat de la mescla de diferents materials de rebuig
El monitoratge del rendiment de l’estructura es farà càmeres de vídeo i sensors ambientals
La Univesitat Politècnica de Catalunya (UPC) està treballant en el disseny i fabricació d’esculls artificials fets a partir de residus industrials amb l’objectiu d’utilitzar-los per a protegir la línia costanera i els ecosistemes marins danyats pels efectes del canvi climàtic. Es tracta d’un projecte posat en marxa per investigadors del Centre de Desenvolupament Tecnològic de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) i del Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (CATMech) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC). Fins ara, han desenvolupat els primers prototips, tots fabricats amb residus de la indústria siderúrgica i de les pedreres i reproduïts a gran escala amb impressió 3D.
El projecte, anomenat SLAGREEF és una iniciativa d’economia circular, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació i l’Agència Estatal d’Investigació, emmarcat en la convocatòria de Projectes per a la Transició Ecològica i Digital.
Els investigadors han treballat en un material concret per a dissenyar els esculls artificials, que és el resultat de la mescla de diferents materials de rebuig. Es tracta d’un formigó amb àrids d’escòries de la siderúrgia, juntament amb residus calcaris de pedrera. Aquesta mescla integra una quantitat rellevant d’alumini i òxids de ferro, matèria estimuladora del desenvolupament d’algues i altres espècies marines.
L’investigador del CATMech Lluís Gil, co-investigador principal del projecte i professor de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), explica: “Hi ha un gran problema ambiental amb alguns materials de rebuig rellevants. Cada any, milions de tones d’escòries d’acer i de pols i àrids de les pedreres acaben als abocadors, generant un gran problema ecològic. Volem demostrar que es poden aprofitar per restaurar els ecosistemes en les línies costaneres en perill”.
Pel que fa als materials, Lluís Gil afirma que “un dels grans reptes del projecte és aconseguir una barreja consistent i imprimible amb tecnologia 3D el més verd possible”. En aquest sentit, el professor assenyala que “la recerca busca solucions sostenibles, de manera que obtinguem un bon comportament sota l’aigua i ajudem la biodiversitat a llarg termini”.
El monitoratge del rendiment de l’estructura submergida es farà amb tecnologies que no impacten en els ecosistemes, com ara càmeres de vídeo i sensors ambientals, per part de l’Observatori marí OBSEA del SARTI, ubicat a Vilanova i la Geltrú.
