Aturen la zona industrial de Platja d’Aro

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha aturat la concessió de llicències de la zona industrial prevista a Platja d’Aro. Al municipi hi ha dos espais: un a Castell d’Aro, totalment consolidat, i una segona zona a l’entrada de Platja d’Aro. Aquesta presenta ara mateix unes particularitats que han portat a prendre aquesta decisió per definir i clarificar quines han de ser definitivament les activitats que s’hi podrien fer ja que també s’hi preveu habitatges. La suspensió és per un any fins que es faci la modificació del pla general en aquest àmbit.

L’alcalde, Maurici Jiménez, explica que a la zona industrial de Platja d’Aro, objecte de l’aturada, ja s’hi ha construït i hi ha veïns residint-hi. És a dir, la zona té, i segons el planejament, dos usos. “Els darrers anys s’han anat construint habitatges, perquè el planejament ho preveu”, explica. “Fa poc es va generar una problemàtica quan el supermercat Esclat va voler instal·lar-hi una benzinera. Això va comportar queixes de veïns que ens comentaven que si bé era cert que s’ha previst l’ús industrial, calia tenir present que s’hi vivia”, diu. Per fer-se una idea del mapa: aquest espai té dues naus, una dedicada a la venda de piscines i l’altra a la nàutica; la resta són habitatges. Els veïns han plantejat a l’Ajuntament que l’espai que quedi per construir sigui només per a habitatges.

El dilema que té l’Ajuntament ara mateix, i segons l’alcalde, és valorar si es deixa tot com a zona d’habitatges o, i com a segona alternativa, es permeten els usos industrials d’activitats que puguin completar-se amb la zona residencial. Un exemple seria un gimnàs: “Segurament hi ha usos molt problemàtics amb residències, i per això volem reflexionar quines serien les millors opcions. Desglossarem totes les activitats que hi puguin ser compatibles i no afectin, com sí que ho farien les industrials, que serien problemàtiques.” Paral·lelament, també ha aturat les llicències per a habitatges d’ús turístic. Se n’haurien d’extingir unes 700. L’alcalde afirma que el problema serien les 18.000 segones residències dels d’habitatges locals.