Talls per les renovables

La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, que aplega un centenar de petites plataformes que lluiten contra la proliferació de grans projectes de renovables i línies d’evacuació al país, ha convocat talls simultanis intermitents demà, dia 6, de dotze a dues del migdia, en una dotzena de punts de la xarxa viària catalana per reclamar canvis en l’actual model de desplegament. “No és el més correcte, ni més eficient ni més responsable, convindria fer la transició d’una altra manera i evitar malmetre el territori de manera irreversible”, exposava ahir la portaveu Montserrat Coberó, que lamenta que ara “està més pensada per a la implantació i el negoci de les multinacionals energètiques que per al bé de la ciutadania”. L’entitat, que repartirà díptics amb el lema Renovables Sí, Macrocentrals No, ho planteja com una acció “informativa” i “amable”, fins i tot festiva en algun gastrotall on es donarà menjar als conductors, a fi de conscienciar la ciutadania i les administracions, i ha fet públic un decàleg en què, segons ells, s’hauria de basar el desplegament de les renovables. S’hi reivindica un major impuls de l’autoconsum i l’energia de proximitat, que eviti les pèrdues i el cost econòmic i ambiental de les línies de transport, així com la preservació dels conreus, la biodiversitat, la justícia social i la Catalunya rural. A més, sosté que, segons un estudi de l’Observatori per a la Sostenibilitat estatal, avui hi ha a Catalunya unes 38.000 hectàrees d’espais antropitzats (com ara mitjanes d’autopistes, canals o polígons industrials) i sòls degradats com ara espais periurbans, abocadors o pedreres en desús, que evitarien ocupar espais agrícoles a ple rendiment o destruir zones boscoses, i serien suficients per situar-hi plaques solars per abastir tot el país. Igualment, reclamen construir més infraestructures d’emmagatzematge de l’energia, a través de la xarxa existent d’hidroelèctriques, com ha proposat el Col·legi d’Enginyers de Catalunya.

Coberó, a més, denunciava com a la Segarra, per exemple, es van fer públics en molt poc temps fins a cinc grans projectes solars, amb expedients de milers de planes i només 30 dies per estudiar-los i presentar-hi al·legacions, fet que ho fa molt complicat als ajuntaments i petites plataformes del territori. “I al final qui respon les al·legacions és la mateixa empresa impulsora i ningú en comprova la veracitat; és molt greu tan poca fiscalització per part de l’administració”, subratllava. En aquest sentit, Martí Senserrich, de Preservem l’Anoia, denunciava la seva “indefensió” davant d’algunes respostes a les al·legacions i recursos d’alçada plantejats. “Hem rebut respostes flagrants, com una que ens diu que el nou model genera turisme de plaques i les masies i camps propers guanyaran valor”, s’indignava.

Els convocants també reclamen ser tinguts en compte en l’elaboració del pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables (Plater), l’eina de planificació que està redactant el Departament d’Acció Climàtica amb la participació de les oficines per a la transició energètica en marxa a totes les comarques, per ordenar i indicar els punts arreu del territori que es veuen més idonis per a centrals eòliques i fotovoltaiques. El document, que no es preveu tenir enllestit fins d’aquí a un any, va obrir a la primavera un procés participatiu a partir del qual tot just van poder opinar al portal participa.cat, si bé reclamen més implicació. En aquesta línia, la coordinadora denuncia que “no té cap sentit” que s’estiguin donant autoritzacions sense el Plater aprovat, i reclama com a mínim una moratòria, així com la constitució a cada territori d’una comissió per avaluar els espais antropitzats més adequats. “Tots els procediments aprovats entenem que són nuls de ple dret sense planificació, i que molts recursos seran estimats i els projectes no es podran aprovar, ja que així ho marca la llei de canvi climàtic”, advertia ahir Joan Vázquez, de l’organització ecologista Ipcena. “Temem que el Plater sigui pitjor que el que hi ha ara, que són decrets reguladors; ens fa una mica de por”, hi afegia a El Punt Avui Guillem Figueras, de la plataforma SOS Vall del Corb, que explica que el detonant de la mobilització de demà no és cap altre que “el degoteig constant” de projectes que poden afectar greument el territori, i la “capacitat d’organitzar-se, coordinar-se i teixir aliances” que han aconseguit aquestes plataformes en els últims mesos, per mirar de rebatre el discurs oficial i de les companyies. “El model actual és un disbarat monumental, sigui per voluntat o per incompetència”, resumia Josepa Vilarubina, del Gepec, que reclama unitat d’acció entre plataformes locals i ens ecologistes.

En les protestes de demà es recolliran clams d’arreu. A l’Escala i Sant Climent Sescebes, contra el parc eòlic marí i altres projectes a l’Empordà; a la Noguera, contra la central de biogàs prevista en zona protegida i amb una envergadura que “multiplica per sis la mitjana europea”; al Moianès, contra 65 hectàrees de camps solars que afecten el sector agrícola i ramader; a Lleida, contra línies d’evacuació que hi trinxen l’horta, quan afirmen que ja existeixen altres infraestructures que es podrien aprofitar, o al Camp de Tarragona, contra un macropolígon logístic a l’Alt Camp i multitud de projectes eòlics i solars a la Conca i el Baix Camp, també afectades per dues línies MAT.