JAIME MARTÍNEZ-URTAZA
INVESTIGADOR DEL DEPARTAMENT DE GENÈTICA I DE MICROBIOLOGIA DE LA UAB
“L’aigua serà un bé tan escàs que ens durà a un punt límit”
“La taxa de destrucció d’espècies que hem assolit supera qualsevol xifra coneguda”
“Les malalties transmeses per vectors estan en expansió”
Analista de patògens
El professor Jaime Martínez-Urtaza (Pontevedra, 1965) és un dels experts que assessoren l’Organització Mundial de la Salut i també l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació en matèria de malalties transmeses per aliments, però els seus coneixements van molt més enllà. És investigador del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB i també participa en un estudi que recull mostres, des de ratpenats fins a mosquits, paparres i altres animals per veure quins organismes patògens circulen entre la fauna salvatge de Catalunya que puguin suposar un risc per a la salut humana.
L’investigador del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB Jaime Martínez-Urtaza és un dels experts mundials que han participat en el Lancet Countdown 2023, l’informe anual sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut que publica la revista The Lancet, una de les més prestigioses del camp científic. L’epidemiòleg molecular i especialista en genòmica s’ha dedicat els darrers anys a estudiar com organismes amb diferent complexitat biològica es poden adaptar als canvis provocats pel canvi climàtic i sobreviure, prenent com a base d’estudi les seves característiques genètiques. L’informe adverteix que la salut de la humanitat està en risc greu si no hi ha una mitigació profunda i ràpida de les causes del canvi climàtic, incloent-hi mesures climàtiques urgents centrades en la salut. L’estudi detalla que l’any passat les persones van estar, de mitjana, exposades a 86 dies de temperatures tan altes que són perilloses per a la salut i també pronostica que les morts relacionades amb la calor s’incrementaran 4,7 vegades a mitjan segle.
Fins a quin punt arriba l’amenaça del canvi climàtic sobre la nostra salut?
L’amenaça creix any rere any a mesura que la inacció de les autoritats i de la societat també augmenta. Sembla que no assimilem cap a on ens dirigim i això agreuja la situació del clima i també del planeta. Perquè això és una situació de crisi climàtica que afectarà tots els organismes vius del planeta, inclosos nosaltres, evidentment. A mesura que els problemes s’agreugen, calen més intervencions. I arribarà un moment en què aquestes necessitats agreujaran més el problema i ens acostaran al col·lapse. En són un exemple les onades de calor.
L’informe explica que ja hi ha emergències sanitàries provocades pel canvi climàtic.
Ara mateix hi ha zones del planeta que ja són inhabitables. Llocs on aquest any el govern ha hagut de declarar jornades no laborals ni lectives per tal que la gent no sortís de casa, perquè hi havia temperatures superiors als 50 graus. Aquest és el risc cap al qual ens encaminem i té una sèrie de conseqüències i implicacions directes i indirectes difícils de quantificar. El moviment de poblacions i l’arribada d’immigrants serà un dels que hi estaran més directament relacionats i de més preocupació, en funció de com les sequeres i les inundacions puguin condicionar la producció d’aliments i la seva accessibilitat.
Nosaltres podem veure’ns afectats per aquests 50 graus?
Amb la tendència que acumulem, crec que sí que hi arribarem. Ja fa temps que estudio com viu la gent al nord del Perú i al sud dels EUA amb aquesta temperatura, i la situació ha canviat molt. Amb 30 i escaig o 40 i pocs graus encara es pot anar fent, però amb més de 50 la vida canvia completament. Fins al punt que els nens surten a jugar al carrer a la nit.
L’impacte del canvi climàtic afectarà tots els organismes igual?
La taxa de destrucció d’espècies que s’està assolint està superant qualsevol xifra coneguda. L’impacte en la biodiversitat és un concepte molt senzill, però alhora molt complex, perquè és un sistema basat en l’equilibri i, quan es trenca, ningú no sap quines poden ser les conseqüències. Això és el que estudiem al nostre grup d’investigació en la genòmica de l’adaptació al canvi climàtic, mirem com els diferents organismes s’adapten i si poden sobreviure a aquests canvis. I el que veiem és que la majoria dels organismes complexos i amb un cicle de vida llarg, com els mamífers, rebran un impacte molt seriós, mentre que d’altres se n’estan beneficiant. És el cas dels organismes que són molt efectius biològicament i que tenen un cicle de vida molt curt, com els mosquits i altres insectes. Es reprodueixen de manera molt efectiva i l’escalfament fa que les seves àrees de distribució s’expandeixin. I el fet que arribin a llocs on abans no hi eren es relaciona amb la disseminació de les malalties infeccioses.
I entre els humans, quin perfil de persones o poblacions tindrà més risc?
Nosaltres tenim una capacitat d’adaptació diferent. Si tenim diners i mitjans, podem comprar aire condicionat per combatre les temperatures, aïllaments, etc. Però això ho podran fer els països rics i la part de la societat amb més ingressos. Així que el canvi climàtic afecta principalment els grups desfavorits del Primer Món i els països pobres que no poden protegir-se.
Com afectarà el canvi climàtic la dinàmica de la transmissió de malalties i les epidèmies?
En línies generals, totes les malalties transmeses per vectors estan en expansió clara. Sobretot les que transmeten els mosquits, perquè a banda que les condicions ambientals per a la supervivència dels mosquits són més adequades, també hi ha la interacció amb el nostre estil de vida i la globalitat. La quantitat de gent que viatja a zones tropicals ha crescut moltíssim i això obre la porta a la introducció reeixida d’espècies que abans haurien mort per culpa de les temperatures més baixes. Les malalties endèmiques augmenten al sud d’Europa.
Això és la part que coneixem i estan veient, però també hi pot haver canvis difícils de preveure, oi?
Els experts en clima parlen dels punts de no retorn, que un cop superats ja no hi ha marxa enrere. Un dels més típics és el desgel dels pols: un cop es passi un cert punt, ja no es podrà recuperar. Però també n’hi pot haver amb els corrents marins. El clima del planeta està governat per com és la circulació de l’aigua als oceans. El fet que a Nova York l’hivern sigui molt més fred i hi nevi molt i no tingui res a veure amb el clima de Galícia, que està pràcticament a la mateixa latitud, té a veure amb això. Aquí arriba el corrent del golf i allà, un que ve del pol nord. Però aquest patró de circulació s’està afeblint i això ja no té un efecte lineal, com la temperatura. Es tracta d’un sistema d’equilibri, de tot o res. Si es modifica es poden alterar els patrons climàtics a tot el planeta amb un impacte absolut.
En quin sentit?
Això és molt difícil de predir i, si passa, no sabem quines conseqüències tindrà. Però ara ens estem acostant a aquest moment. El secretari general de les Nacions Unides ja ho deia: estem endinsant-nos en un territori on mai hem estat i, per tant, no en podem saber les conseqüències. A la natura tot està connectat i, quan es modifica un valor, hi pot haver un efecte dòmino que és molt difícil de pronosticar.
El desequilibri no saps per on sortirà o com ens pot arribar a afectar. Darrerament es parla de l’increment potencial dels fongs, en la línia d’algunes produccions audiovisuals catastrofistes que hem vist darrerament. Hem de patir?
Per simplificar, el canvi climàtic acostuma a afavorir els organismes que tenen un cicle de vida ràpid i que són molt eficaços per colonitzar un forat que ha quedat lliure. Per exemple, un dels organismes model amb què treballem molt i que és un dels patògens que destaca l’informe de The Lancet són els vibrions, els bacteris que produeixen el còlera o la majoria de les gastroenteritis per productes marins. Aquests patògens creixen molt ràpid i, quan hi ha una ocasió, per exemple amb una onada de calor que mata els bacteris que hi ha al mar, els vibrions s’escampen amb molta facilitat. Per això les gastroenteritis per productes marins augmenten.
Vostè és expert en transmissió de malalties als aliments. Com creu que el canvi climàtic pot afectar el nostre comportament en qüestió de dieta?
Per molts angles. Per exemple, un de fonamental és la seguretat alimentària de l’ús de l’aigua. Amb la situació a Catalunya, ja veiem que és un bé cada cop més escàs i bàsic, començant per regar l’agricultura. La sequera mai havia assolit aquests nivells i, si hi ha menys aigua, és clar que hi haurà conflictes per aconseguir-ne i que la qualitat de l’aigua baixarà moltíssim. Perquè, com que la necessitem, la buscarem a qualsevol lloc, fins i tot si la qualitat sanitària no arriba al 100% de les garanties.
I més enllà?
La manera com consumim i ens alimentem s’ha de repensar. Al súper podem trobar uns tomàquets de Xile que estan més barats que els que s’han fet aquí al costat, però que han hagut de fer 10.000 quilòmetres i que també tenen un cost en forma de petjada de carboni molt important que no valorem. Això s’hauria d’acabar, però és problemàtic, perquè si diem que no importem productes més barats per l’impacte al canvi climàtic pots estar tallant l’accés a una part de la població que potser no té recursos per accedir a certs productes locals.
La regulació de tot plegat pot ser molt complicada.
No és fàcil i ho estem veient a escala local, als ajuntaments. Es prenen mesures a vegades molt ben alineades contra el canvi climàtic, però als ciutadans no els agraden i en les següents eleccions es canvia el polític que les ha impulsat. Si veus les estadístiques a escala europea, un 80% de la població diu que acceptaria decisions molt més rigoroses per controlar el canvi climàtic. Però la realitat diu que, quan les poses en funcionament, el rebuig social és molt fort, perquè impliquen canvis molt fonamentals de la nostra forma de vida. Això és molt difícil de controlar i ho complica tot més.
Tornem als problemes per l’escassetat de l’aigua. Diu que això n’afecta la qualitat i, de retruc, la salut.
Els sistemes de tractament de l’aigua i de control i distribució estaven molt ben organitzats i funcionen molt bé quan es té accés a l’aigua perquè hi ha precipitacions. Però què passa quan l’aigua comença a ser un recurs escàs? En el futur l’aigua serà un bé tan escàs que la lluita per tenir-ne durà la humanitat a situacions límit i pot arribar a ser motiu de conflictes bèl·lics. I això fa que tota l’aigua que puguis tenir sigui bona. Si ets un agricultor que has de mantenir el cultiu, busques l’aigua d’on sigui. I això genera cada cop més tensions, com veiem ja amb els transvasaments, etc. I, quan és més escassa, ets més permissiu per utilitzar aigües que abans no et plantejaves utilitzar, de manera que ara cal incrementar els controls i garantir que tot l’ús de l’aigua està sota un control efectiu.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.