La ‘gota xinesa’ municipal

La davallada de reserves als embassaments –en el cas dels que abasteixen consums estrictament gironins, ja al 14,6%– empeny l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a endurir escenaris i encaminar escenaris cap a l’emergència. Però l’únic recurs administratiu per mantenir a ratlla el límit de preemergència actual de 210 litres per habitant i dia, que aviat serà de 200, és la sanció als municipis que l’incompleixen. A la demarcació, aquesta setmana han transcendit les multes a Begur, Palau-saverdera, Caldes de Malavella i Lloret, del total de 30 confirmades al conjunt de Catalunya, totes pendents d’al·legacions davant l’ACA, que per això encara es resisteix a fer pública la llista de topònims. Una mena de tortura de gota xinesa per als municipis.

Les multes, però, estan caient com galledes d’aigua freda en un context d’impotència municipal. En general, els consums s’han reduït, segurament no prou. Però els alcaldes de les poblacions esmentades no obvien que n’hi ha d’altres de properes amb pitjors registres de consum i que no han estat sancionades, o encara no se sap.

A Begur, on van començar a posar sancions a l’estiu a veïns i empreses que infringien les normatives –uns 20.000 euros–, la sanció de 53.000 rebuda de l’ACA els deixa sense marge de maniobra. L’alcaldessa, Maite Selva, defensa que rebaixen pressió de subministrament, i cauran més sancions a privats, però comencen per 750 i el topall de 3.000 només es pot aplicar en reincidències. També anuncia la contractació de dues persones per controlar tant consums com infraccions i sancions, perquè lamenta que falta tant musculatura –recursos humans– com normativa –han hagut d’aprovar una nova ordenança municipal perquè a escala catalana o estatal no hi ha cap instrument automàtic. L’altre recurs, que ja preveuen per exemple a Figueres, és habilitar un quart tram en el cànon per gravar consums alts per reg.

En una altra població, que de moment no ha rebut cap sanció, Castell i Platja d’Aro, el regidor de Serveis, Daniel Riera, també diu que faran una ordenança, ja que fins ara havien aconseguit complir, per la ponderació estival que els atorgava un plus de població flotant turística, però a l’hivern la retirada d’aquest excedent –de càlcul poc transparent i discutit pel món local– fa que els consums mitjans es disparin i els requisits de retallada en emergència hi juguen doblement en contra. Riera, però, es queixa que Xaloc –el servei de recaptació mancomunat de la Diputació– “es nega a tramitar els expedients de sancions municipals” a particulars per l’aigua. L’ens supramunicipal també hauria de moure fitxa com a ajuntament d’ajuntaments.

Al terme veí de Sant Feliu, el tinent d’alcalde Josep Saballs nega cap sanció, però admet un requeriment de l’ACA al setembre en què depassaven el límit per poc, i que han respost tot recordant que dels seus pous també s’abasten la urbanització de Rosamar, a Santa Cristina, o un càmping d’aquest municipi, encara a final de temporada.

A la resta, de moment, creuen dits. A Figueres han incrementat l’ús d’aigua regenerada, que igualment és el recurs que Lloret –amb una primera sanció a la bústia– s’ha afanyat a presentar com a recurs a estendre amb una xarxa paral·lela per als jardins o les cisternes de WC dels hotels. Blanes també pren mesures, com Torroella, que fins ara havia quedat al marge en l’aqüífer del Baix Ter. Però aquí, admet l’alcalde, Jordi Colomí, el que amoïna ara és que la reducció de cabal prevista al riu –Pasteral avall– faci que se salinitzi la capa freàtica.A Palafrugell, mentrestant, el final d’estiu i les sancions a temps per regs abusius els han permès mantenir fins ara a ratlla els números. Però el regidor de Medi Ambient i Serveis, Xavier Rangel, diu que continuen amatents perquè les xifres no es desquadrin aquest desembre, entre la setmana de pont i les vacances de Nadal. Sobretot, un dels aspectes que l’edil diu que estan controlant ara és que les 30 llicències d’obres amb noves piscines “respectin la prohibició condicionant expressa que si feien les piscines no les podrien omplir”, cosa que verificaran les inspeccions prèvies a les concessions d’actes de primera ocupació dels habitatges. Malgrat tot, la picaresca impera en aquests casos. I altres fonts apunten que en algunes propietats ja construïdes hi ha qui, per comptes de deixar perdre gespes o replantar-les, ja ha provat el recurs de contractar, pagant taxa, nous comptadors amb la lectura a zero.