Religió
Jesús Renau, jesuïta, filòsof i teòleg
Va ser provincial de l’orde jesuïta a Catalunya (1995-2001) i director del col·legi Sagrat Cor-Casp de Barcelona (1977-1983)
El jesuïta i filòsof barceloní Jesús Renau i Manén va morir dissabte, a l’edat de 89 anys, segons ha informat la mateixa congregació religiosa. Es va fer molt conegut no només com a religiós, sinó també per la publicació de diversos llibres d’espiritualitat i pregària com per exemple Cada dia (1977).
Nascut a la capital catalana el 1934, als 16 anys ja va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús i als 19 anys va fer els vots. Es va llicenciar en filosofia i teologia, i el 1963 va ser ordenat sacerdot. Va ser destinat a la promoció vocacional, a la funció de consiliari de diverses institucions de la Companyia de Barcelona i a l’acompanyament espiritual de persones de totes les edats. Va residir a les comunitats de Barcelona d’Hostafrancs, Sagrat Cor, de la qual va ser superior entre el 1988 i el 1992. També va residir a la comunitat del Bon Pastor i a la Salut Alta de Badalona. Va impulsar diverses iniciatives de caràcter educatiu, social i pastoral. Va exercir de docent al col·legi Sagrat Cor-Casp i en va ser el rector (1977-1983). Del 1995 al 2001 va ocupar el càrrec de superior provincial de la província tarraconense de la Companyia de Jesús, que en aquells moments corresponia a tot el Principat català. Entre altres responsabilitats, també va coordinar la pastoral de jesuïtes de l’Estat, va ser consiliari del Casal Loiola de Barcelona, era col·laborador de Cristianisme i Justícia, i en els darrers anys va ser director espiritual del Seminari Interdiocesà i professor de teologia espiritual de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb).
Al llarg de la seva vida va escriure llibres d’èxit com Cada dia (1977), Meditacions per a una parella (1978), La recuperació de les paraules (1981), La militància cristiana (1983), Una nit (1986), o Senyor, que hi vegi! (1995), entre molts altres.
El comiat va tenir lloc ahir al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on feia dos anys que residia.