Sense ells no hi ha Nadal

Barcelona ja té un Museu del Torró. És una iniciativa d’Àngel Velasco, un mestre torroner la família del qual (amb el pare al capdavant) l’any 2000 va comprar la històrica firma Torrons Vicens, nascuda el 1775 a Agramunt. El museu és un espai cultural on es pot conèixer la història del producte més típic del Nadal (documentat des del s. XVI) i del seu bressol, Agramunt, així com la trajectòria d’una empresa que ha canviat el concepte de torró, creant-ne de desenes de gustos (sobretot gràcies a la col·laboració amb els xefs Albert Adrià i José Andrés), i ha fet que aquest producte ja no sigui només de Nadal, sinó que avui ja es consumeix tot l’any. “Per Nadal és la gent d’aquí la que compra més torrons, és cert. Però la resta de l’any, com que tenim botigues per tot Barcelona, són els turistes els que en compren per endur-se’ls de record”, diu Velasco, content que “un torró, un producte de casa nostra i que ens identifica, sigui un record de viatge del nostre país”. “Molt millor que una sevillana o un barret de mexicà com passava abans!”, hi afegeix. El nou museu –que ha obert aquest novembre–, amb clara vocació cultural, està situat al primer pis d’una de les seves botigues de Barcelona (on en té dotze), la que hi ha a la Rambla, cantonada amb el carrer Santa Anna, de quasi 800 m², per on passen cada dia més de 3.000 persones. Entre les novetats d’aquest any, hi ha el torró de Chupa-Chups (nata i maduixa) i el de pernil.

El torró és el dolç més típic de Nadal i els pastissers artesans asseguren que aquest any les previsions són boníssimes. “Anem de bòlit, perquè nosaltres els fem dia a dia, al moment. Els de crema cremada, que agraden molt, els cremem cada dia, i hi ha dies que no donem l’abast”, explica Antoni Bellart, propietari de la pastisseria Triomf del Poblenou, que, a més, és el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona (que té una escola de pastisseria molt reconeguda). Bellart assegura que cada vegada fan més innovacions, perquè amb el temps els clients “demanen més gustos” i “formats més petits”: “Abans fèiem barres de mig quilo i ara la gent prefereix barres més petites, fins i tot de 150 grams o de menys, per poder-ne comprar de més gustos, i també per a famílies menys extenses. Enguany el premi al millor torró artesà de crema cremada de l’Estat, que ha organitzat el Gremi de Pastisseria de Barcelona, se l’ha endut la pastisseria Noguera de Girona, del pastisser Arcadi Rafael Ossa (l’any passat va ser per a la centenària pastisseria La Colmena de Barcelona). El seu torró ha estat el més ben valorat (d’una quarantena de finalistes) pel seu sabor, textura i aspecte. Noguera Pastissers té la central a Vilobí d’Onyar i diverses pastisseries repartides per Girona, Riudellots de la Selva, Maçanet de la Selva, Vilablareix i Sant Gregori.

“Els concursos, des que vam començar a fer el de croissants artesans de mantega, ens han anat molt bé”, diu Bellart, que també parla del creixement d’un producte originari d’Itàlia i que a casa nostra no para de créixer: el panettone. Enguany els millors panettones artesans de l’Estat, tant el de fruita seca (que és el clàssic) com el de xocolata, més nostrat, són els dels germans Gerard i Lluís Costa, de la pastisseria Vallflorida, a Sant Esteve de Palautordera.