L'Ajuntament va engegar les obres d'un aparcament al Poble-sec sense totes les llicències i ara l'operació porta 3 mesos aturada

L'atzucac de les obres de l'aparcament de la plaça Las Navas del Poble-sec continua. A principis d'any, l'Ajuntament de Barcelona va engegar el projecte de construir, a la plaça de Las Navas del Poble-sec, un aparcament subterrani de quatre plantes a través de l'empresa concessionària Urazca. Aquestes obres, però, ja fa més de tres mesos que estan aturades, perquè, fins a començaments d'octubre, no van obtenir la llicència necessària per dur a terme les excavacions. A més, els veïns van alertar els tècnics municipals de la presència d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil a sota d'aquesta plaça, cosa que va fer que el servei arqueològic del Museu d'Història de la Ciutat rebés l'encàrrec d'estudiar la zona per tal de valorar-ne la instal·lació.
El problema amb què ha topat el servei arqueològic és que, com que no es va tramitar la llicència, mancava la informació referent als rebaixos. Unes dades "imprescindibles" per determinar la possible existència del refugi que anunciaven els veïns, i que el projecte d'obres havia obviat.

L'empresa especialitzada en recerca arqueològica que Urazca va contractar per fer el control del possible refugi, Àtic, no va trobar cap document contemporani a la Guerra que demostrés l'existència d'aquesta instal·lació, tot i que aquest diari ha pogut comprovar que el refugi apareix amb el número 262 a la plaça Vidal Germinal -nom que rebia la plaça de Las Navas anys enrere-, en un document de l'any 1938 de l'Arxiu Municipal.

No obstant això, l'estudi arqueològic determina que la presència del refugi no es pot demostrar, fins que no es localitzi físicament, ja que l'empresa especialitzada que l'ha redactat no va tenir en compte el canvi de nom de la plaça a l'hora de localitzar el document on apareix el refugi.

El districte denuncia la "desídia" de l'Ajuntament
La regidora adscrita de CiU al Districte de Sants-Montjuïc, Sònia Recasens, condemna “la desídia amb què ha actuat l’Ajuntament, que va voler engegar les obres amb les eleccions municipals, sense tenir en compte la possible presència del refugi”. Creu que s’hauria de trobar una solució “que faci compatible la millora als problemes d’aparcament i el respecte a la memòria històrica”.

Els veïns tenien raó
El document que verifica l’existència del refugi dóna la raó als veïns. Ara exigeixen que es facin les comprovacions necessàries per localitzar aquesta instal·lació. Alguns d’ells, fins i tot, asseguren que s’hi van refugiar durant la Guerra Civil i que es tracta d’un refugi de grans dimensions que tindria capacitat per a més de 800 persones i que deixa “un bon tros de la plaça buit per sota, cosa que provoca fortes vibracions quan es realitzen les excavacions”.

Alguns veïns han localitzat l’entrada al refugi en un punt de la plaça, però el mateix informe que nega que aquesta instal·lació estigui documentada, descarta que es tracti d’un accés. Segons aquest estudi, el forat forma part del clavegueram de la plaça.