MÚSICA
El Cant de la Sibil·la de Banyoles, més dinàmic i tímbric
Cor de Teatre escenificarà la nit de Nadal íntegrament aquest cant medieval, profètic i apocalíptic amb deu intèrprets i la incorporació d’un orgue portatiu que hi aportarà una sonoritat especial
Els intèrprets de Cor de Teatre assajaven aquest matí el Mariam matrem del Llibre Vermell de Montserrat (1399) a l’església de Santa Maria dels Turers. Forma part amb el Veni, veni, Emmanuel, un dels himnes processionals d’Advent, del programa de músiques d’El Cant de la Sibil·la que la companyia banyolina escenificarà íntegrament, el diumenge 24 a les set del vespre al temple dels Turers, amb la interpretació de les 15 estrofes amb les quals aquesta figura pagana, una mèdium o sacerdotessa amb dots de profecia i que Sant Agustí va atorgar la patent cristiana, segons ha apuntat el professor i filòleg Jordi Roca Rovira que s’ha encarregat de recuperar i adaptar els textos, anuncia la fi del món.
Assaig @cordeteatre “Mariam matrem” per El
— Gemma Busquets Ros (@gemmabusquets) December 22, 2023
Cant de la https://t.co/gX6Bokj5aJ diumenge 24 de desembre a les 19h a l’església de Santa Maria dels Turers pic.twitter.com/b7ztjcCt9I
És el segon any que Banyoles representa El Cant de la Sibil·la. L’any passat l’església es va quedar petita per escoltar aquest himne medieval, profètic i apocalíptic. El director de Cor de Teatre, David Costa que té especial predilecció per la música sacra assenyala que enguany s’han incorporat tres intèrprets més i a més del violoncel barroc que tocarà Daniel Regincós s’hi incorpora un organetto o orgue portatiu que interpretarà Carles Budó. Costa destaca que aquests instruments aportaran una sonoritat especial al cant que “serà més dinàmic i tímbric”. La Sibil·la està interpretada per Rosa Vilanova, que forma part de l’escola de Cor de Teatre.
El regidor de Cultura, Miquel Cuenca ha recordat que la recuperació que es va fer l’any passat no era un fet excepcional sinó amb la voluntat de convertir-ho en tradició. El Cant de la Sibil·la que s’interpretarà te ADN del Pla de l’Estany. El text procedeix de Sant Andreu del Torn i es calcula que data del segle XIII. El 1946 Mossèn Lluís Constans va descobrir per atzar aquest pergamí del qual només se’n conserva una fotografia.
Avui a la Catedral de Girona
Arreu dels Països Catalans s’està recuperant l’escenificació d’aquest cant que fins ara havia perviscut a l’Alguer i a Mallorca. Aquest vespre s’interpreta a la Catedral de Girona, a les 18h i a les 19.30h.