La sequera encareix l’aigua

La sequera no tan sols posa en greu perill el subministrament per al reg i per a totes les activitats econòmiques i fins i tot domèstiques, sinó que també tocarà la butxaca de la ciutadania. La casuística varia per a cada municipi i cada companyia d’aigües, però la reducció dràstica de les reserves provinents directament de la pluja –sigui dels pantans o d’aqüífers propis– ha obligat a activar en la majoria de casos plans alternatius per garantir o com a mínim allargar el servei –en forma de dessalinització, de regeneració, de perforació de nous pous o de camions cisterna, a banda de les obres de millora de canonades que molts ajuntaments estan afrontant també per reduir les fuites– amb un notable cost suplementari que obligarà la majoria d’ens a carregar-ho en la factura que arriba al consumidor final.

El cas amb més afectació és el d’Aigües Ter-Llobregat (ATL), sistema que avui abasteix 116 municipis de deu comarques, on viuen uns 5,5 milions de persones, la majoria de la població catalana. El consell d’administració va aprovar a l’octubre, amb el necessari vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un augment del 33,7% en la tarifa mitjana per al 2024, que a partir de l’1 de gener passarà de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. L’ens justificava en una nota que la xifra s’havia mantingut congelada des del 2017, malgrat que en aquest temps l’IPC ha crescut un 21% i també s’han disparat, sense haver-se fet repercutir en el preu, els costos d’energia elèctrica, personal o aprovisionaments de materials i reactius necessaris per al procés de tractament i distribució de l’aigua. Des del 2019, quan el govern va recuperar la gestió pública d’ATL, “la tarifa de l’aigua no s’ha equilibrat als costos que genera”, subratlla la companyia, que recorda que el 2022 el govern ja va decidir mantenir la congelació només per no agreujar la situació de la població en el context inflacionista que es vivia. Ara, tanmateix, els sobrecostos generats també per la sequera fan del tot indefugible l’encariment del servei, ja que per exemple la factura per regenerar i sobretot per dessalinitzar l’aigua és molt superior, per l’alta despesa energètica que implica, que si ve directament d’un pou o un embassament. A més, la pitjor qualitat en origen, a causa de la seva poca abundància, també l’encareix, ja que obliga a aplicar-hi més tractaments previs.

Segons estimava a l’octubre ATL, el 33% d’augment tindria una repercussió mitjana aproximada d’un euro mensual per persona, tot i que en ser només un distribuïdor en alta –no proveeix directament els consumidors, ja que això ho fan en últim terme els ajuntaments i empreses públiques o privades a qui tenen concedida la gestió–, la repercussió real final dependrà de com ho entoma cada municipi en funció de la seva situació, i també de nous criteris com ara les bonificacions socials que molts estan començant a introduir. “Cada ajuntament decidirà com aplica aquesta pujada, si l’assumeix en els seus pressupostos total o parcialment i quin percentatge traslladarà al servei en baixa”, ratifiquen fonts de la companyia consultades ara per El Punt Avui, que indiquen que no s’ha d’informar ATL d’aquesta qüestió, i per tant no tenen un retorn sobre com s’està aplicant la mesura. En el mateix sentit, l’augment pactat a l’octubre incorpora també una nova metodologia de càlcul sobre un dels components de la tarifa, l’anomenada quota fixa regional, que també influirà en fixar els preus domèstics, ja que té en compte els volums d’aigua que els municipis compren a la xarxa d’ATL, i ha de ser un estímul per millorar l’eficiència de les xarxes municipals en baixa.

En tot cas, de moviments en cadena des de llavors ja n’hi ha hagut, i més que n’hi haurà. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que és l’ens que en últim terme regula el servei i les seves tarifes a la regió –cada companyia que hi opera fa una proposta, però en últim terme l’ha d’aprovar el ple del Consell Metropolità, que així ho ha fet per exemple aquesta setmana amb l’actualització de preus a Corbera de Llobregat–, va aprovar fa unes setmanes un augment, que serà aplicable a partir del març, de les tarifes d’Aigües de Barcelona, que dona servei a 23 dels seus 36 municipis, inclosa la capital. I és que a l’increment de preu que li ha aplicat ATL s’hi sumen altres factors propis com l’explotació i el manteniment de plantes com la potabilitzadora de Sant Joan Despí, les inversions singulars que ha d’afrontar en infraestructures per combatre la sequera o la millora que ha fet dels sistemes informàtics per fer front sobretot a l’amenaça en ciberseguretat. En qualsevol cas, en termes absoluts la pujada mitjana aprovada és d’uns 2,5 euros mensuals per a una família tipus de tres membres –uns cinc per factura– tot i que alhora s’ha aprovat una tarificació social –ara mateix s’hi acullen 60.000 unitats familiars, i la previsió és d’arribar a les 100.000– que preveu bonificacions de fins al 100% en cas de petits consums per a famílies amb tots els membres a l’atur, persones que percebin la pensió mínima o altres col·lectius vulnerables. “L’encariment sol ser una mesura impopular però s’han exposat els motius, com és principalment la pujada per part d’ATL, i no hem rebut al·legacions ni cap protesta oficial”, raonen fonts de l’AMB. En aquest sentit, admeten que l’any passat ja van apujar un 4% el rebut després que estigués congelat o fins i tot hagués baixat des del 2015, i recorden que també s’intentarà compensar ara, per exemple, amb una congelació de la taxa de residus, per no augmentar la càrrega per dues bandes alhora. Després que s’aprovés també la nova tarificació per al Prat de Llobregat, ara falten onze municipis de l’àrea metropolitana on s’està pendent d’aprovar les propostes d’actualització –tots tret de Barberà del Vallès depenen d’empreses concessionàries–, cosa que es preveu que es faci en el pròxim trimestre.

Altres fonts consultades d’Aigües de Manresa, per exemple, que gestiona l’abastiment a setze municipis del Bages i el Moianès, assenyalen igualment que la potestat de les tarifes la té cada corporació. “És variable, cada ajuntament ho ha fet diferent, però la majoria han apujat tarifes”, exposen, tot confirmant la tendència general.