SALUT
Per què envellim?
Una recerca liderada per la UdL i l’IRBLleida permet descriure un nou mecanisme bioquímic, la interacció entre dos aminoàcids, implicat en l’envelliment
Els investigadors preveuen que aquesta troballa pot tenir aplicació clínica per ajudar a detectar el risc de patir neurodegeneració, càncer i malalties cardiovasculars
La humanitat fa segles que somia l’eterna joventut, però no ha estat fins fa tres dècades que els estudis científics sobre l’envelliment han pres volada. A mesura que els avenços mèdics s’han anat estenent i l’esperança de vida ha augmentat, també ha esclatat l’interès per entendre la vellesa i la possibilitat de retardar-la. Perquè viure fins als 90 o 100 anys és una gran fita, però també pot ser cruel si la salut no acompanya. Ara ja es coneixen molt bé alguns processos que porten a l’envelliment biològic, com l’escurçament dels telòmers (una mena de protectors dels cromosomes), els danys en l’ADN, el desgast de les cèl·lules mare, una mala comunicació intercel·lular... Investigadors arreu del món treballen en aquest camp i fins i tot s’ha aconseguit, en experiments amb ratolins i cucs, doblar la seva supervivència habitual, i fer-ho amb bones condicions. Però la complexitat de l’organisme humà fa que encara quedi molt camp per córrer i que periòdicament apareguin noves descobertes.
Una de ben nova és l’estudi encapçalat per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i l’IRBLleida que ha descrit per primer cop la interacció entre dos factors moleculars essencials de l’envelliment: la fosforilació descontrolada de la serina (un aminoàcid important en el metabolisme) i la cisteïna trioxidada (un altre aminoàcid associat a malalties cròniques induïdes per l’estrès oxidatiu, com ara l’Alzheimer i el Parkinson). Els resultats d’aquesta recerca, desenvolupada durant dos anys amb experts de la Universitat de Brock (Canadà), han estat publicats en la revista científica Aging Cell.
La fosforilació és un mecanisme bàsic que en el nostre metabolisme permet el transport d’energia des dels llocs on es produeix als llocs on es necessita. Intervé en la manera com es comuniquen les cèl·lules, és a dir, en els processos de senyalització cel·lular. Quan es produeix una fosforilació anormal, hi ha conseqüències en l’organisme. N’és un exemple l’acumulació de proteïna tòxica dins del cervell, que es produeix en els casos d’Alzheimer, segons explica, en un comunicat de la universitat, el professor Xavier Gallart, un dels responsables del grup de recerca +Pec Proteomics de l’IRBLleida. En paral·lel, la cisteïna passa per un procés d’oxidació en tres fases. “Les dues primeres són reversibles, però el tercer grau no ho és, i modifica permanentment aquest aminoàcid”, comenta la professora de la UdL Aida Serra, corresponsable del grup.
L’equip ha analitzat el conjunt de proteïnes que es poden expressar a partir del genoma, en ratolins i també en experiments in silico, és a dir, simulacions informàtiques de processos biològics. Així, han pogut determinar els efectes creuats i la interacció funcional entre aquests dos factors moleculars. “Fins ara es pensava que el desequilibri només era fruit d’alteracions en el nivell i la capacitat de les proteïnes que causen fosforilacions, però per primer cop hem vist que també hi intervé l’oxidació de la cisteïna, ja que, quan està trioxidada, és confosa pel sistema cel·lular amb una fosforilació, i això altera greument l’equilibri de senyalització cel·lular en l’envelliment”, destaca Serra.
Els autors consideren que aquesta troballa és “prometedora per a la futura aplicació clínica”, ja que moltes proteïnes trioxidades circulen en fluids biològics. “Identificar-les en el context de la neurodegeneració, el càncer i les malalties cardiovasculars pot ajudar a detectar el risc de patir aquestes patologies durant l’envelliment i també a determinar una població diana sobre la qual desenvolupar tractaments específics per reduir l’estrès oxidatiu cel·lular en diferents sistemes”, subratlla la investigadora.
Tecnologia avançada
D’altra banda, l’IRBLleida, la UdL i l’hospital universitari Arnau de Vilanova de Lleida lideren un projecte que ha rebut finançament europeu i mitjançant el qual s’utilitzarà tecnologia avançada per contribuir a preservar la salut i millorar la seguretat de la gent gran. En concret, la iniciativa del Grup de Recerca en Cures de la Salut (Grecs) de l’IRB farà servir una combinació innovadora de sensors que permetran estudiar l’activitat diària d’una persona. És evident que l’assistència sanitària s’enfronta a nous reptes relacionats amb l’envelliment de la població, i l’objectiu d’aquesta iniciativa serà identificar patrons comuns de malalties que després puguin servir per afavorir-ne la detecció i el tractament precoç. El projecte s’iniciarà el maig del 2024 i tindrà una durada de 36 mesos.
La vellesa que vindrà
Fa quatre dècades, l’edat mitjana dels catalans era de 36,3 anys i avui se situa en els 43,3 anys. Catalunya, com la resta de societats occidentals, va cap a un envelliment inevitable, i el rejoveniment només podrà venir de la població estrangera que es vagi instal·lant al país. Sense la immigració, no es preveu un horitzó de rejoveniment. Pel que fa a l’eixamplament de la piràmide demogràfica per la base, és a dir, els naixements, es veu afectat per l’endarreriment continu de l’edat de reproducció de les dones: 31,6 anys és l’edat mitjana actual en què les dones tenen el primer fill, segons l’Idescat. Els índexs de fecunditat oscil·len entre 1,5 i 1,3, quan haurien de ser, per mantenir aquesta base demogràfica a llarg termini per no perdre població, de 2,1 fills per dona. En definitiva, neixen poques criatures per al ritme d’envelliment actual. La població que ara se situa prop dels 50 anys és molt nombrosa –als anys setanta del segle passat hi va haver un període de gran natalitat– i anirà entrant en la vellesa durant les pròximes dècades. Tot això planteja grans reptes econòmics i assistencials i, per aquest motiu, aconseguir un envelliment de bona qualitat és imprescindible.
