Societat
Produeixen cèl·lules mare alterant cèl·lules de la pell
James Thomson, de la Universitat de Wisconsin, és el pioner de la reprogramació de cèl·lules i coautor d'un dels treballs que es publiquen aquesta setmana
James Thomson, de la Universitat de Wisconsin, és el pioner de la reprogramació de cèl·lules i coautor d'un dels treballs que es publiquen aquesta setmana
UW
Dos equips del Japó i els Estats Units han aconseguit modificar o reprogramar cèl·lules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèl·lules mare. Les cèl·lules reprogramades podrien ser utilitzades per regenerar teixits o òrgans danyats, i fins i tot per al tractament de malalties degeneratives com l'Alzheimer. Els detalls de les tècniques utilitzades per aquests dos equips es publiquen en les edicions d'aquesta setmana de les revistes Cell i Science.
Els dos treballs tenen una gran importància científica i, a més, destaquen pel fet que han aconseguit un nou tipus de cèl·lules mare sense necessitat de fer servir embrions humans. L'alternativa presenta en aquest sentit té tres avantatges simultanis. Primer de tot, si es poden generar cèl·lules reprogramades a partir de la pell s'evitarà l'efecte de rebuig que produiria l'ús de cèl·lules mare d'altres individus. D'una banda, cal recordar que la recerca en aquest camp es troba amb el problema de falta d'embrions disponibles.
Finalment, i encara més important, la utilització d'embrions humans ha estat des del principi un dels problemes ètics que més ha dificultat la investigació en el camp de les cèl·lules mare.
Ahir mateix, poc després que es donessin a conèixer els resultats dels nous treballs en aquest camp, fonts de la Casa Blanca van expressar la seva satisfacció indicant que "aquest era el tipus de recerca que estava reclamant el president Bush quan va vetar el finançament públic per a la recerca de cèl·lules mare amb embrions humans".
Línies paral·leles
Els dos treballs donats a conèixer aquesta setmana han fet servir tècniques similars. L'equip liderat per Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, ha fet servir cèl·lules de la pell de la cara d'una dona de 36 anys. El grup que encapçalen James Thomson i Junying Yu, de la Universitat de Wisconsin a Madison, van utilitzar cèl·lules de la pell d'un nadó.
Els dos equips d'investigadors van introduir material genètic nou dins el nucli de les cèl·lules de la pell fent servir virus (una tècnica ja coneguda). Els gens utilitzats per reprogramar les cèl·lules han estat diferents però els resultats semblen pràcticament idèntics. El material resultant es comporta com ho fan les cèl·lules mare, és a dir, es multiplica de forma constant i pot ser induït a convertir-se en més de 200 tipus de cèl·lules especialitzades (des de cèl·lules de la sang fins a neurones).
James Thomson, de la Universitat de Wisconsin, és el pioner de la reprogramació de cèl·lules i coautor d'un dels treballs que es publiquen aquesta setmana
UW
Dos equips del Japó i els Estats Units han aconseguit modificar o reprogramar cèl·lules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèl·lules mare. Les cèl·lules reprogramades podrien ser utilitzades per regenerar teixits o òrgans danyats, i fins i tot per al tractament de malalties degeneratives com l'Alzheimer. Els detalls de les tècniques utilitzades per aquests dos equips es publiquen en les edicions d'aquesta setmana de les revistes Cell i Science.
Els dos treballs tenen una gran importància científica i, a més, destaquen pel fet que han aconseguit un nou tipus de cèl·lules mare sense necessitat de fer servir embrions humans. L'alternativa presenta en aquest sentit té tres avantatges simultanis. Primer de tot, si es poden generar cèl·lules reprogramades a partir de la pell s'evitarà l'efecte de rebuig que produiria l'ús de cèl·lules mare d'altres individus. D'una banda, cal recordar que la recerca en aquest camp es troba amb el problema de falta d'embrions disponibles.
Finalment, i encara més important, la utilització d'embrions humans ha estat des del principi un dels problemes ètics que més ha dificultat la investigació en el camp de les cèl·lules mare.
Ahir mateix, poc després que es donessin a conèixer els resultats dels nous treballs en aquest camp, fonts de la Casa Blanca van expressar la seva satisfacció indicant que "aquest era el tipus de recerca que estava reclamant el president Bush quan va vetar el finançament públic per a la recerca de cèl·lules mare amb embrions humans".
Línies paral·leles
Els dos treballs donats a conèixer aquesta setmana han fet servir tècniques similars. L'equip liderat per Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, ha fet servir cèl·lules de la pell de la cara d'una dona de 36 anys. El grup que encapçalen James Thomson i Junying Yu, de la Universitat de Wisconsin a Madison, van utilitzar cèl·lules de la pell d'un nadó.
Els dos equips d'investigadors van introduir material genètic nou dins el nucli de les cèl·lules de la pell fent servir virus (una tècnica ja coneguda). Els gens utilitzats per reprogramar les cèl·lules han estat diferents però els resultats semblen pràcticament idèntics. El material resultant es comporta com ho fan les cèl·lules mare, és a dir, es multiplica de forma constant i pot ser induït a convertir-se en més de 200 tipus de cèl·lules especialitzades (des de cèl·lules de la sang fins a neurones).
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.