Estat espanyol
Astúries eleva l’emergència per l’arribada dels pèl·lets al litoral i el País Basc intentarà recollir-los al mar
La marea de plàstic que afecta bona part de la costa gallega ja s’estén també per diverses platges del litoral occidental d’Astúries, arrossegada cap al Cantàbric per l’anomenada Corrent de Nadal.
El govern del principat ha elevat en menys de 24 hores del zero al dos el nivell d’emergència del Plan Territorial de Contingència por Contaminació Marina Accidental (PLACAMPA). Aquesta mesura permetrà a les autoritats asturianes reclamar el suport estatal per fer front a la crisi mediambiental.
Després de confirmar dilluns l’arribada de pèl·lets de plàstic, el principat ha posat en marxa un dispositiu de vigilància i retirada en coordinació amb els municipis costaners per evitar que aquestes boletes de menys de cinc mil·límetres de diàmetres –utilitzades per elaborar productes plàstics– s’introdueixin a la cadena tròfica. El govern asturià ha informat que l’activació de la fase 2 del PLACAMPA “permetrà la incorporació de mitjans del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a aquest dispositiu”, que ja mobilitza desenes d’efectius.
El portacontenidors Toconao –amb bandera liberiana però de capital alemany–, va perdre fa un mes sis contenidors amb milions de pèl·lets de plàstic en aigües del nord de Portugal. La corrent marítima predominant en aquesta època de l’any arrossegat el vessament cap a nombroses platges gallegues i ara amenaça la resta del Cantàbric.
Emergència al Euskadi
El govern del País Basc ha anunciat avui que activarà en les properes hores el seu pla d’emergència marina i intentarà recollir els plàstics en alta mar per minimitzar-ne l’afectació al litoral. Les autoritats basques no preveuen que els residus arribin aquesta setmana a les seves costes, però reconeixen que “segurament una part” ho acabarà fent. En aquest moment, activaran “tots els mecanismes de neteja” per recollir el plàstic el més ràpidament possible”, ha explicat la consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient, Arantxa Tapia.
L’executiu basc centrarà els seus esforços en retirar el màxim de plàstic possible en alta mar, com va fer en la crisi del Prestige, que al novembre de 2002 va inundar de cru tota la cornisa cantàbrica. Tàpia ha comentat que existeix tecnologia per fer-ho, però és una tasca difícil perquè es tracta d’un material amb poca densitat i molta mobilitat pel vent i les marees, que a més pot “arribar a ser semitransparent”.
La consellera ha puntualitzat que l’impacte mediambiental d’aquest vessament és “important” però “no és comparable” amb el del Prestige. En aquest cas, el principal risc ecològic és que peixos i ocells confonguin els plàstics amb menjar i morin d’inanició en sentir-se sadollats. També existeix el perill que els pèl·lets s’incorporin a la cadena alimentària si els humans mengen peixos que han ingerit els microplàstics a la mar, per bé que, segons “dades molt incipients”, tenen un toxicitat “nul·la o mínima”, ha explicat Tapia.
Tot i que encara no està confirmada l’arribada dels microplàstics al País Basc, a Biscaia investiguen si unes mostres recollides a la platja de La Arena de Zierbena tenen origen en el vessament a l’Atlàntic. Els tècnics de la diputació foral han recollit les boletes de plàstic per analitzar-les i determinar si coincideixen amb les de Galícia.
Els pèl·lets arriben a Cantàbria
El govern càntabre sí que ha confirmat ja l’arribada dels residus plàstics a la sorra del seu litoral. El govern ha informat en un comunicat de la decisió d’elevar també al nivell 2 el seu pla territorial d’emergències de protecció civil (Platercant) per demanar la intervenció de l’Estat en alta mar per evitar l’arribada massiva de pèl·lets a les costes càntabres. L’executiu, president per la popular María José Sáenz de Buruaga, ha lamentat la “manca de reacció” del ministeri per a la Transició Ecològica i ha alertat que els esforços de neteja en terra “seran estèrils si no s’actua abans a la mar”, on l’Estat té les competències exclusives.
La delegada del govern espanyol a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, havia assenyalat poc abans que “no és previsible” que els pèl·lets del Toconao assoleixin les costes del territori “almenys en el curt termini”. “Ara la climatologia ens beneficia en el sentit de com està l’estat de la mar i els vents”, ha explicat. “Estem en estat de seguiment de la situació”, ha indicat.
