MEDI AMBIENT
Nova seu i tarifes després de cinc anys d’aigua pública a Terrassa
El passat 10 de desembre feia cinc anys que Terrassa culminava un procés tortuós per a la municipalització de l’aigua amb la creació de l’empresa municipal Taigua, posant el comptador a zero en un procés que encara arrossega derivades judicials i que significava tancar més de 75 anys de gestió en concessió de l’empresa Mina, Aigües de Terrassa. Una iniciativa que obria camí a altres processos de recuperació de la gestió pública de l’aigua i que, després del període d’adaptació corresponent i de la creació dels mecanismes de control popular que van impulsar la Taula de l’Aigua amb la creació de l’Observatori de l’Aigua (OAT), que actualment forma part del Consell d’Administració de Taigua, enceta ara una etapa de consolidació i millora del servei estrenant unes noves oficines el 22 de gener i un nou sistema tarifari després de vint anys que es calcularà en funció del nombre de persones empadronades a cada habitatge i el seu consum diari que es dividirà en tres trams.
Des del 2014 el consistori no havia modificat els preus d’un sistema que fins ara agafava com a base una unitat familiar de tres persones i que calculava la despesa en metres cúbics i aplicant tres blocs de consum –de 0 a 15m³; de 15 a 30m³ i més de 30 m³–, i ara es farà per trams agafant com a referència el consum per persona i dia. Segons ha explicat el consistori un primer tram, de 60 litres/hab/dia, correspondrà als requisits bàsics d’aigua; un segon tram que se situa en els consums mitjans, de 60 a 100 litres/hab/dia, i un tercer tram, on se superi aquesta xifra i es considera que hi haurà malbaratament. El preu anirà incrementant-se i la voluntat, segons l’alcalde Jordi Ballart, és afavorir aquelles persones que tinguin un consum més moderat i estalviïn. El consum domèstic se situa en 96 litres per persona i dia al municipi, mentre que el consum global és de 182 litres per persona i dia, per sota de les limitacions fixades pel govern de la Generalitat tant en fase de preemergència per sequera com d’emergència en nivell 1, que són de 210 i 200 litres respectivament. En el nivell 2 serà de 180 litres i, en el nivell 3, de 160 litres.
El context de sequera ha accelerat que els municipis prenguin mesures per evitar el malbaratament i a Terrassa una d’elles és el d’aquesta nova tarifa. Calculen que a les unitats familiars més estalviadores, i si són més de 3 persones a la llar, els correspondria el primer tram i una reducció a la tarifa de fins a 3,5 euros el trimestre. Els del segons tram, amb un increment que oscil·laria entre els 5 i 10 euros el trimestre i, els que superin aquest consum l’increment pot anar entre els 15 i els 25 euros el trimestre. La factura tipus més habitual és la d’una unitat familiar de 3 persones amb consum de 22 m3/trimestre i aquests es trobaran al segon tram i els pujarà la factura 6,3€ el trimestre. La nova estructura planteja una única quota fixa de servei, que actualment té diferents preus segons el tram de consum; i manté l’apartat on figuren els impostos del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’IVA de l’Estat.
En l’accés a la tarifa social, promogut des de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) també s’ha decidit unificar el criteri amb el que ja estableix l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). el càlcul és que una llar amb tres habitants i un consum de 100 litres per habitant i dia (9m³ al mes) pot beneficiar-se d’una reducció del 67% de la factura. El 2022 hi havia 2.284 famílies que es beneficiaven de la tarifa social.
Inversions
En els cinc anys de funcionament de Taigua ha anat invertint en la renovació progressiva dels 550 quilòmetres de la xarxa de distribució. El 2023 hi va destinar 5,2 milions, també per fer millores a la planta d’Abrera, licitar nous sistemes informàtics i millorar el rendiment de le a estacions elevadores. Una bona part del pressupost, uns 1,5 milions, s’han destinat a adequar la nova seu social llogada per un període de quinze anys ubicada a la plaça de Jaume Jové, entre la carretera de Rubí i els carrers del Pare Font i de Baldrich, al barri de Segle XX.
Menys pressió i millorar-ne el gust
Per al 2024 no s’aturen les inversions i s’ha aprovat un pressupost de vuit milions , dels quals tres es destinaran a seguir renovant la xarxa hídrica, mentre s’ha implantat un sistema de detecció de fuites i es continuen fent proves per reduir la pressió en algunes zones de manera quirúrgica sense que els usuaris en ho notin –han suposat estalvis de fins un 5%–i tenint en compte la presència d’equipaments públics com escoles i hospitals. “De moment no em tingut cap queixa” explicava fa uns dies l’alcalde Ballart, que, juntament amb la regidora de Medi Ambient i cicles de l’aigua, Patricia Reche, informaven que també faran tasques de millores bombaments, de telemesura de cabals i de millora de les operacions de lectura comptadors i controls consums. El consistori s’ha presentat a la segona convocatòria dels Next Generation per poder digitalitzar el cicle integral de l’aigua que té un pressupost de més de set milions. Tampoc s’ha aturat un dels objectius inicials de la companyia; la millora del gust s i de la qualitat realitzant diversos estudis, i l’ajuntament elabora un altre estudi hidrogeològic de la ciutat per trobar noves fonts d’aigua freàtica i també de la depuradora per a usos no potables. Per això s’ha demanat a l’ACA que li traspassi la gestió de la depuradora de Les Fonts, explicava Reche.
A la ciutat l’aigua prové en un 80% del Llobregat i la resta s’obté d’una xarxa de pous i de mines distribuïdes al terme municipal.