Crida per recuperar el Ridaura
Dues entitats del Baix Empordà insten els consistoris de la conca fluvial a coordinar accions ambientals per millorar-ne l’estat
Els alcaldes es reuneixen per posar idees sobre la taula i definir una estratègia, tot i que els caldrà finançament d’ens superiors
El tram baix del riu, tot i fer de frontera entre les Gavarres i l’Ardenya, no està protegit
Les entitats conservacionistes Ardenya Patrimoni i Natura i el grup Sterna han demanat als alcaldes de les tres poblacions que travessa el curs del riu Ridaura –Llagostera, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro–, i també a Sant Feliu de Guíxols, que prenguin una iniciativa conjunta per recuperar l’ecosistema fluvial. Alerten que el riu i la conca, d’uns 74 km² entre el sud del Gironès i el Baix Empordà, “han anat patint un empobriment i han perdut qualitat” en els darrers decennis.
El geògraf guixolenc Joan Vicente, professor de la UdG i exregidor al seu municipi, és una de les veus impulsores del document Un pacte pel Ridaura i argumenta que “el més necessari és una mirada integral, de dalt a baix”, més enllà de les iniciatives aïllades, com ara l’endegament del tram final i la construcció del parc dels Estanys, en la darrera dècada a Platja d’Aro. I també la xarxa de bombament d’aigua regenerada riu amunt des de la depuradora de Castell d’Aro, que arriba fins a prop del límit entre Santa Cristina i Llagostera, i que ha permès frenar la salinització de les aigües subterrànies d’un aqüífer fragmentat en dues masses que sumen una capacitat propera als 5 hm³ d’aigua, “un reservori que és un autèntic tresor en aquest moment de crisi climàtica”, indica el geògraf.
Els alcaldes es belluguen
Després de les primeres reunions entre les entitats i els alcaldes, un per un, els promotors de la iniciativa van comprovar que Sant Feliu veia bé la proposta, tot i mirar-se-la amb distància, ja que el riu passa fora del terme municipal guixolenc. Vicente, però, creu que el consistori guixolenc també s’hi hauria d’implicar, ja que hi té diversos pous d’abastament i la planta potabilitzadora dins del terme de Santa Cristina. I, a més de beure’n l’aigua, el riu no deixa de quedar al seu pati del darrere, el backyard si es recorre al símil ambientalista anglosaxó, relativament freqüentat per la població, com a part de l’anella verda que l’envolta.
Aquest inici d’any, l’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, va prendre la iniciativa i va convocar, dimecres passat, els seus homòlegs de Santa Cristina, Josep Xifra; Llagostera, Narcís Llinàs, i Sant Feliu, que finalment va delegar la representació en la regidora de Medi Ambient, Marifé Larragay. Els quatre municipis van posar idees sobre la taula, però de moment eludeixen entrar en detalls, en espera d’endreçar-les i definir l’estratègia. L’únic que tenen clar és que, a més de la proactivitat i d’estar disposats a destinar-hi recursos, necessiten que les administracions superiors –com ara la Generalitat i la Diputació– també moguin fitxa. De moment s’han instat a reunir-se en futures trobades, també amb les entitats, per donar més detalls i respostes aviat.
L’opció dels fons europeus
Des d’Ardenya Patrimoni i Natura i Sterna, però, creuen que la recuperació del riu es podria beneficiar dels fons europeus Next Generation, ja concebuts per a projectes centrats en la sostenibilitat.
Entre les dificultats, però, els alcaldes no obvien que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ara mateix té els recursos humans i econòmics monopolitzats per combatre la sequera. De la mateixa manera que el Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona (Cacbgi) de la Diputació, immers a trobar l’estratègia per salvar l’abastament a curt termini i assegurar-lo a mitjà i a llarg termini (vegeu peça). L’altra dificultat és que bona part del curs fluvial discorre fora de les zones protegides, qualificades com a espais d’interès natural, de les Gavarres i el massís Ardenya-Cadiretes, tot i fer de frontera i que tothom coincideix en el valor de connector ecològic per a la fauna, on, a més d’aus, rèptils i amfibis, darrerament s’hi han detectat altres espècies en perill i valuoses, com ara la llúdriga.
Volen estudis actualitzats
Des d’Ardenya Patrimoni i Natura, Vicente també recorda que els darrers informes sobre l’estat de la conca, en la seva integritat, daten ben bé de fa 20 anys, i creu que caldria actualitzar-los. I pel que fa a la possibilitat que el Consorci de les Gavarres pogués agafar la batuta del pla de millora, admet: “Que un organisme assumís la gestió de la conca ajudaria, evidentment, però el que és cabdal és que els ajuntaments, ara mateix, s’hi posin.”
Els consistoris, de fet, ja disposen de propostes i avantprojectes que han anat sorgint en els darrers anys, però que han topat amb un planejament urbanístic encara pendent d’aprovació definitiva, en el cas de Santa Cristina, i que a Platja d’Aro preveu encara l’ampliació de la Marina Port d’Aro amb un nou canal i centenars d’habitatges a tocar de la desembocadura.
En terme cristinenc, l’anterior govern treballava amb la proposta que la zona inundable de Bernades –entre la carretera C-65 i la que enllaça Castell d’Aro i s’Agaró– quedés alliberada de parcel·les industrials i es pogués recuperar com a zona humida. I que, a la banda del nucli urbà, l’eixample residencial preveiés un parc fluvial, tot i que l’actual executiu, d’entrada, va apostar per incrementar a l’alça l’edificabilitat perquè el sector sigui viable, més enllà dels plànols.
A Platja d’Aro, l’avantprojecte per acabar el passeig marítim entre el riu i l’actual Marina ja dibuixa la recuperació de dunes i una fesomia més naturalitzada, però SOS Costa Brava reclama un pas més, desclassificar-hi l’edificabilitat al voltant de l’ampliació portuària i fins i tot desconstruir part de l’endegament del tram final per fer-hi una zona humida, cosa que el consistori troba massa costosa si cal indemnitzar els promotors. A Llagostera, el tram menys sotmès a pressions urbanístiques i on encara corre més aigua en superfície, Vicente apostaria per reivindicar el patrimoni hidràulic d’antics molins i recs. Però ara els ajuntaments són els que han d’ensenyar les seves cartes.