SOCIETAT
Ajudant a preparar el niu
El programa Niu de l’Ajuntament de Granollers ha ajudat en cinc anys 75 dones en situació de risc social i les seves famílies
Rebrà el Premi d’Innovació de Drets Socials 2023, de la Generalitat, per haver millorat el sistema català de serveis socials
Les dones que han participat en el projecte Niu no tenen xarxa, o molt poca, que els ajudi en la criança
Fa cinc anys, l’Ajuntament de Granollers va posar en marxa un programa d’atenció a dones embarassades en situació de risc social i sanitari. En aquest temps, han pogut atendre aquestes dones i les seves famílies durant tota la gestació i fins al primer any de vida de la criatura. Per tota la trajectòria, han guanyat el Premi d’Innovació de Drets Socials 2023, de la Direcció General de Serveis Socials.
El programa Niu ha estat impulsat pels serveis socials de l’Ajuntament de Granollers i ofereix suport individual, grupal i combinat a les dones que ho necessitin, unes quinze a l’any, segons el consistori. En els cinc anys que fa que està en vigor el programa, n’han atès 75. Isabel Llorente, regidora d’Educació, Serveis Socials i Gent Gran, explica: “L’origen d’aquest projecte es remunta a l’any 2016, quan l’equip d’atenció primària va detectar, a través d’un sistema d’indicadors que es va posar en funcionament, que hi ha una sèrie de dones en situació de risc que estan embarassades o en el primer any de criança. A partir d’aquell moment, s’arriba a la conclusió que s’ha de fer un pla de treball que abordi de manera integral la situació en què viuen aquestes dones, i és així com, a partir del 2018, es posa en funcionament.” És per això que el programa és un treball en xarxa i transversal entre les unitats de treball social sanitari i les dels serveis socials bàsics de la ciutat de Granollers, que detecten, diagnostiquen i hi deriven les mares participants. També hi ha un important treball de les educadores a l’espai grupal setmanal en què es troben les participants, i el suport individual, proporcionat per la treballadora familiar als domicilis i durant els acompanyaments. Llorente detalla que “són dones que viuen en una situació de vulnerabilitat social i sanitària important i que tenen molt poca o cap xarxa familiar o de suport social, és a dir, que estan bastant soles. Algunes d’elles han estat víctimes de situacions de violència i d’altres han tingut dificultats relacionades amb l’àmbit de la salut”.
Equip del programa Niu
El programa Niu el lidera un equip tècnic de tres persones: una psicopedagoga, una educadora social i una treballadora familiar, que fan l’atenció al domicili de les dones o en un espai obert de la ciutat. “Quan el treballador o treballadora d’atenció primària fa la derivació del cas, acompanyen les dones en temes de salut, per exemple, coordinant-se amb la llevadora del CAP o amb la infermera pediàtrica un cop nascut el nadó”, detalla la regidora de Serveis Socials de Granollers. Vinculen les persones als serveis que puguin ser necessaris: jurídics, d’assessorament psicològic, d’acompanyament de les dones a fer tràmits, ja que hi pot haver una dificultat idiomàtica, orientació laboral i d’inserció un cop la criatura ja ha nascut. També es dona suport amb material per a la cura de la criatura, com pot ser el préstec de mobiliari, roba per al nadó, ajuts per a l’alimentació si escau, productes farmacèutics, etc. Quan el nadó ja ha nascut, es treballen un dia a la setmana en un espai grupal temes com ara l’alimentació del nadó, la higiene, el joc, l’educació i els hàbits; tot temes relacionats amb la criança. “El programa acaba quan la criatura té un any, però continua la vinculació amb la treballadora o el treballador social de referència i, si ha funcionat bé el projecte, i en la majoria de casos és així, ja queden vinculades a altres serveis de salut o serveis psicològics que puguin ser necessaris”, explica Llorente. La tipologia de situacions que duen les dones a requerir els serveis d’acompanyament és molt diversa. Llorente explica que “hi ha algunes dones que han estat víctimes de violència, d’altres que tenen problemes de salut o d’altres tipus, i algunes que tenen problemàtiques relacionades amb la pobresa, però no totes. És un acompanyament a dones que, en un moment difícil, per a totes, no només per a elles, com és un embaràs i el fet de tenir un fill, necessiten ajuda perquè estan soles i tenen algunes dificultats”.
El premi ha estat molt ben rebut, sobretot per part de l’equip de tècnics i tècniques de l’Ajuntament de Granollers, que són els que van tenir la iniciativa de tirar endavant el projecte. I també serveix per donar suport a la idea que es fa una millor atenció des dels serveis socials a les persones quan s’aborda la problemàtica de manera integral, hi afegeix la regidora. Llorente detalla: “De moment, estem satisfets amb el resultat, però com en qualsevol projecte sempre hi ha aspectes a millorar, que es valoraran cada any tant per part dels treballadors com de les usuàries i d’altres agents de la xarxa, per exemple els de salut i els serveis jurídics.”
El Departament de Drets Socials encara no té data per al lliurament del Premi d’Innovació 2023. Segons fonts de la conselleria, es vol fer coincidir amb una visita del conseller Carles Campuzano al territori, en previsió que sigui dins del 2024. Els Premis de Recerca i Innovació 2023, dotats amb 12.000 euros cadascun, estan convocats per la Direcció General de Serveis Socials, en el marc que estableix el segon pla estratègic de serveis socials. L’altre premi, el de recerca, ha quedat desert. Uns guardons que tenen la voluntat de reconèixer, impulsar i potenciar noves actuacions i investigacions inèdites, relacionades amb el disseny, el funcionament, els impactes i els resultats en l’àmbit dels serveis socials bàsics. Volen, d’una banda, identificar les necessitats o mancances que manifesten la població receptora dels serveis socials bàsics i les entitats que els presten, i, d’altra banda, determinar quines innovacions són necessàries per donar-hi resposta. El segon pla estratègic de serveis socials 2021-2024 (PESS) està impulsat pel Departament de Drets Socials com a marc de referència per a la planificació del Sistema Català de Serveis Socials. Té l’objectiu de donar resposta als reptes sociodemogràfics que l’estat del benestar actual ha d’afrontar: les desigualtats socials arran de les successives crisis econòmiques, la feminització del risc de pobresa o exclusió, l’increment de l’envelliment, el sobreenvelliment i la discapacitat, i la diversificació de la societat catalana i la de les llars que la componen.