Treure aigua d’on no n’hi ha
Barcelona ha après a estalviar aigua, i això li dona avantatge a l’hora d’entrar en emergència
Les infraestructures amb què ja es compta i l’aigua freàtica són essencials per combatre la sequera
L’objectiu, a més de continuar economitzant, és aconseguir la màxima resiliència hídrica
Actualment Barcelona té 1,6 milions d’habitants, mentre que la població de Catalunya és de 7,9 milions de persones. Això vol dir que un 20,3% dels catalans depenen de la gestió que es faci de l’aigua en una sola ciutat. En els darrers anys l’extrema pressió de consum hídric a la capital ha pogut ser controlada gràcies a la cultura de l’estalvi, que s’ha anat aprenent tant en l’àmbit domèstic, en l’industrial i el comercial –en què s’inclou el turisme– i en el de les mateixes institucions municipals.
Però la sequera a Barcelona –i a tot Catalunya– s’està eternitzant. Segons dades de l’Observatori Fabra, l’any 2023 va acabar sent el segon més eixut registrat a la ciutat, a molt poca distància del 2022. El punt més elevat de la sequera va tenir lloc la primavera passada, quan es va batre el rècord de tota la sèrie de dades que obté l’Observatori Fabra. Hi ha hagut alguns episodis de pluja puntuals que no han pogut esborrar els números vermells. El trienni 2021-2023 és el mes sec des que hi ha registres.
A Catalunya tampoc hi queda aigua. I sembla que no en caurà del cel, almenys no prou per poder relaxar-se en les mesures d’estalvi hídric. Les previsions no són optimistes, i no es podrà comptar només amb la poca que hi ha als embassaments, ni tampoc amb la de possibles transvasaments. Els recursos superficials –l’aigua provinent dels rius, regulada als embassaments i potabilitzada a les estacions de tractament d’aigua potable– són, en situació de normalitat, la font de subministrament principal de la ciutat de Barcelona. Des de les institucions s’insisteix que caldrà anar substituint el consum d’aquesta aigua potable per aigua provinent de recursos hídrics alternatius –aigua subterrània, regenerada, dessalinitzada o pluvial.
La gestió de la sequera i de les diferents decisions que s’aniran prenent a mesura que aquesta sigui més amenaçadora és en mans de la Generalitat. El govern català és qui decreta el pla de sequera. És qui determina, en funció de les dotacions d’aigua disponibles als pantans, quan activa el protocol de sequera i quan s’activen les diferents etapes: alerta, excepcionalitat, emergència 1, emergència 2, emergència 3.
Es preveu que la primera fase del decret d’emergència entri en vigor a Barcelona i a l’àrea metropolitana aquest mes de febrer, quan ja farà 38 mesos que no hi ha pluges. En aquesta situació s’estableix un consum per sota dels 200 litres per habitant i dia. Segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els ciutadans de l’àrea metropolitana van gastar de mitjana uns 165 litres per persona i dia durant el desembre.
Barcelona resisteix
A Barcelona, el mes de novembre passat, la dotació en alta, és a dir la capacitat que es dona des del punt de captació d’aigua, va ser de 173 litres per habitant i dia, encara molt per sota dels citats llindars fixats en emergència 1 (200) i emergència 2 (180). Així ho ha confirmat recentment el director de l’Àrea del Cicle de l’Aigua de l’AMB, Martín Gullón, qui ha assegurat que la situació a Barcelona no preocupa perquè té un consum d’aigua inferior al de la mitjana metropolitana i que no seria fins a l’estiu quan es podria aplicar la reducció de la pressió de l’aigua: “Barcelona no és una zona problemàtica. No té sentit preocupar-se per una ciutat que està molt per sota del llindar permès”, ha assegurat Gullón.
Així, les possibles restriccions d’abastament domiciliària d’aigua potable no afectarien els barcelonins fins a l’escenari d’emergència 3, en la qual el llindar es fixa en 160 litres per habitant i dia. És en aquest cas que s’haurien de prendre mesures. En tot cas, es tractaria de baixades de pressió i els talls de subministrament en horaris concrets queden pràcticament descartats. L’Ajuntament estima que Barcelona podria arribar a la fase d’emergència 3 al juliol si es manté la tendència actual de poca pluja. Abans, indiquen fonts de l’Ajuntament, ja s’haurien pres altres restriccions i mesures: rebaixar la dotació en alta o fer arribar vaixells amb aigua.
Aquests nivells de correcció en el consum d’aigua s’han adquirit després de molts anys de conscienciació de la necessitat d’estalvi. Sigui per les campanyes, per l’evidència davant la sequera o per altres motius, el cert és que els diferents àmbits barcelonins han aconseguit fer decréixer les xifres de consum de manera evident. En aquest sentit, des de l’any 2000 el consum d’aigua potable a Barcelona s’ha reduït un 20% i ha passat de 115 hm³ a 91,5 hm³. Així, dels més de 130 litres per habitant i dia que es consumien l’any 2000, ara se’n consumeixen 103,8. A més, aquest estalvi s’ha produït en tots els àmbits, ja que en el sector domèstic el consum ha baixat un 21, 9%, en el comerç i la indústria –on es comptabilitza el turisme– ha estat d’un 28%. En paral·lel tot el sistema municipal ha aconseguit un 32% de disminució del consum.
Que Barcelona ha fet els deures en estalvi d’aigua és un opinió compartida fins i tot per les entitats en defensa de l’aigua, les quals insisteixen, però, que no es pot continuar comptant només amb aquest estalvi i amb altres recursos hídrics si no es limita la pressió de consum. En un manifest signat recentment per més de vint entitats socials, veïnals i ecologistes es recordava que el pla de gestió de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua preveu un 25% d’augment del turisme pel 2039. Alhora, destacaven exemples com el pla director urbanístic metropolità, en què es preveuen 200.000 nous habitatges, la nova terminal de vaixells de creuer, o la tercera pista de l’aeroport del Prat. Són xifres que es refereixen a l’àrea metropolitana però que també repercuteixen en la capital, adverteixen.
L’Ajuntament va aplicant el pla de recursos hídrics alternatius (Plarhab), que té com a objectiu gestionar el consum d’aigua incidint en l’estalvi de la que és potable, la seva optimització i la substitució per recursos hídrics alternatius. El pla identifica els recursos hídrics existents i els seus possibles usos d’acord amb les seves característiques (químiques i biològiques), té en compte la demanda i preveu les infraestructures necessàries per al seu aprofitament.
Aigua per a neteja i per a reg
Precisament, per combatre les restriccions en aigua de boca cal deixar de fer-la servir en usos que no tinguin a veure amb el consum humà. És a dir, en la neteja de carrers i en el reg. Amb aquest objectiu, Barcelona optarà per regar amb aigua freàtica espais verds de la ciutat un cop s’entri en fase d’emergència per sequera. L’Ajuntament ha sol·licitat a Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que, en fase d’emergència, es permeti regar amb aquest tipus d’aigua –opció que fins ara era prohibida–, i la conselleria ja ha avançat que donarà el seu permís a aquesta pràctica.
L’aigua freàtica de Barcelona, un recurs que, per les característiques de la ciutat, té una alta disponibilitat, no és potable ni tampoc potabilitzable, és a dir, que tampoc no serviria per al consum. Actualment el 80% del verd de la ciutat es rega amb aigua potable i només el 20% es fa amb aigua freàtica, tot a uns nivells de reg de supervivència en coherència amb la fase actual de sequera. L’objectiu del consistori és poder regar de manera manual algunes de les zones verdes i arbrat que ara es reguen amb aigua potable.
Segons l’Ajuntament, la prioritat de reg serà l’arbrat viari i les palmeres tant per motius de seguretat –per evitar caigudes per estrès hídric– així com grans avingudes arbrades com ara el passeig de Sant Joan o la Diagonal i els parcs emblemàtics i jardins històrics, com el roserar de Cervantes, el laberint d’Horta o els jardins de Costa i Llobera, a Montjuïc. A més a més, el consistori també estudia una distribució “equitativa” a escala territorial per preservar el màxim d’espais verds distribuïts per tots els districtes. Hi haurà zones on la possibilitat de regar quedarà realment limitada, com ara el parc Central de Nou Barris o el parc del Guinardó, que no disposen actualment d’una xarxa de reg per aigua freàtica, i es reguen amb aigua potable.
Per combatre la falta de sistemes de reg alternatiu, l’Ajuntament ha anunciat una inversió de 14,4 milions d’euros per a l’ampliació de la xarxa freàtica. Així, al sistema de Montjuïc s’hi destinaran 7 milions d’euros, mentre que a l’Eixample, se n’hi destinaran 3,5 milions. També es preveu millorar les infraestructures de reg de determinats parcs i jardins (12,2 milions).
Aprofitar les aigües grises
D’altra banda, el consistori anuncia una futura ordenança municipal d’aigües grises perquè les noves construccions o grans rehabilitacions es facin ja amb un sistema que canalitzi l’aigua. La mesura obligaria els edificis nous i les grans rehabilitacions a incloure un sistema d’aprofitament d’aigües grises. En concret, l’obligació afectaria els edificis de 16 habitatges o més, els hotels i els poliesportius que utilitzin més de 500 m³ d’aigua en dutxes i banyeres.
Les aigües grises són totes aquelles usades o generades pels processos domèstics. Actualment es limita a l’aigua procedent de dutxes o banyeres. Són un recurs més abundant i robust que les aigües pluvials, ja que es generen de manera contínua i no depenen del règim de pluges, de manera que ofereix més garantia de subministrament. Per poder-hi comptar cal dotar els edificis d’uns equips de tractament (minidepuradores) que permetin obtenir la qualitat exigida per a la reutilització. Segons estudis nacionals i internacionals, la generació d’aigües grises als habitatges està al voltant dels 50 litres per persona i dia en habitatges i poliesportius, i fins a 80 litres per persona i dia en hotels de categoria superior. Considerant el ritme de desenvolupament urbanístic de la ciutat dels darrers cinc anys, s’obté que, amb la implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises en tots els nous edificis d’habitatges, es podria aconseguir un recurs addicional total de 300.000 m³/any. En tot cas, la tramitació de l’ordenança no començarà fins al segon semestre d’aquest 2024.
Precisament, la regeneració d’aigua és una de les reivindicacions que es fan des de les entitats socials i ecologistes. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) reclama, entre altres mesures, el reaprofitament de les aigües grises –en el sector domèstic i en el municipal–. Sobretot per a usos en què les exigències de qualitat són baixes, com per exemple a la cisterna del vàter. Segons les seves previsions, es podria estalviar prop del 20% del consum domèstic. Les entitats signants del manifest reconeixen que des del 2020 Barcelona ha avançat en l’aprofitament de l’aigua subterrània per a la neteja, fonts ornamentals i reg municipal. Però són crítics amb l’aplicació del pla de recursos hídrics alternatius, ja que consideren que no es fa amb prou celeritat. Segons recorden, en altres ciutats metropolitanes, com ara Sant Cugat del Vallès, entre d’altres, ja tenen ordenances municipals per a l’aprofitament de les aigües grises i pluvials.
Pressió a creuers, turistes i hotels
El turisme, i en concret els hotels i els veixells de creuer són una de les grans preocupacions, tant de les entitats en defensa de l’aigua, que en denuncien la pressió constant i en augment del consum d’aigua, com de l’Ajuntament, que ha d’anar pensant sistemes per contenir aquesta pressió. Des de la potenciació de l’ús de les aigües grises als hotels, a les campanyes dirigides directament al turista explicant la importància de l’estalvi d’aigua, hi ha hagut en els darrers anys diferents intents per lluitar contra aquest consum afegit a la població de Barcelona.
El Port de Barcelona ha impulsat un acord amb les companyies de creuers que operen a Barcelona perquè els vaixells només puguin carregar aigua en cas d’extrema necessitat i quan no hi hagi alternatives viables, davant la imminent declaració de la fase d’emergència per sequera. Així ho ha explicat el Port de Barcelona en un comunicat, en què recorda que els creuers representen únicament el 0,09% del consum d’aigua a la ciutat, segons dades del 2022. Actualment, la majoria d’embarcacions són autosuficients, ja que moltes disposen de potabilitzadores a bord. La mesura està fomentada pel port i tota la seva comunitat, i representaria, segons el president del Port, Lluís Salvadó, “una autoregulació que ens permet reduir els nostres consums”.
Des de les entitats en defensa de l’aigua s’insisteix que, avui dia, el 12% del consum de tota l’aigua de Barcelona prové del sector turístic –només comptant l’aigua consumida pels turistes als hotels i pisos turístics– i que, del total dels grans consumidors d’aigua de la ciutat –aquells que en consumeixen més de 7.000 m³/any–, un 25% són hotels.
