societat
L’observatori Pratdesaba de Vic torna a apuntar al cel
Era propietat de l’astrònom Josep Pratdesaba i duia més de 50 anys abandonat
Ara després de 2 anys de treballs, es pot visitar l’espai de la cúpula i veure el telescopi de doble equatorial del 1909
L’observatori Pratdesaba de Vic, torna a lluir. Feia 50 anys que estava abandonat, però ara, després de 2 anys de rehabilitació de l’espai, es podran tornar a visitar la cúpula i el telescopi, que data del 1909. Precisament, s’acaba de posar en marxa una oferta de visites regular perquè el públic pugui conèixer l’observatori. D’aquest tipus de telescopis de dos tubs, denominats de doble equatorial, que permeten observar els astres i fer-ne una fotografia, només n’hi ha quatre a tot l’Estat, entre ells el de l’Observatori Fabra de Barcelona.
Des de la mort de Josep Pratdesaba el 1967, la cúpula s’havia anat degradant i queia a trossos. La restauració de l’espai ha permès que torni a estar tal i com la van construir el 1916. Pratdesaba va començar a mirar el cel de ben jove, amb només 14 anys, captivat per l’espectacle que va veure durant les anomenades llàgrimes de Sant Llorenç. Des de llavors no va parar fins que va adquirir el telescopi el 1909, provinent de París, que primer va instal·lar al domicili de la família a la Plaça Major, i uns anys més tard es traslladaria a la casa del carrer de l’Escola.
La visita a l’Observatori Pratdesaba comença en un dels balcons situats a prop de la cúpula, on s’aprecien les restes d’una bomba que hi va caure l’any 1939. L’ona expansiva de la bomba va deformar la cúpula, cosa que va recollir el mateix Pratdesaba en el seu diari personal, perquè afectava a les observacions que feia habitualment. Amb la cúpula deformada, les rodes per moure-la no giraven. Ara, les restes d’aquella bomba s’aprecien de manera volguda. En declaracions a ACN, el coordinador del projecte de la Casa Pratdesaba, Toni Ylla-Català, explica que la política que han seguit en tot el projecte és intentar restaurar els espais i el mobiliari “per deixar-ho tot tal com era”. “La barana ens l’hem trobat així i no l’hem volgut tocar per poder explicar-ho a la gent i que entenguin què va passar exactament”, assenyala.
El coneixement de l’Agrupació Astronòmica d’Osona ha fet possible que l’entitat hagi restaurat el telescopi de dos tubs de Josep Pratdesaba. S’ha desmuntat, s’ha netejat, s’ha abrillantat i s’ha tornat a muntar. A les visites a l’Observatori s’ensenya un vídeo que recull tot aquest minuciós procés. “Entre set i vuit persones han vingut aquí cada divendres durant dos anys”, explica Toni Ylla-Català. El coordinador del projecte explica que durant el procés de restauració de l’espai també es van topar amb una cinta de vídeo mut protagonitzada pel mateix Josep Pratdesaba. Aquest document propietat de la família, que també s’ensenya al públic durant les visites, permet veure com es movia ell per la cúpula i quin era el seu dia a dia.
Una altra de les sorpreses que va aparèixer arran de la restauració és l’existència d’una petita habitació annexa a l’observatori que estava a punt de desplomar-se sobre el jardí de la casa. Es tracta d’una habitació orientada de nord a sud, amb una finestra al sostre. Amb l’ajuda d’unes lents, Pratdesava va poder calcular exactament quin meridià passava per Vic i això li servia per posicionar totes les estrelles que observava.
Pratdesaba va iniciar estudis en enginyeria a Barcelona, però els va haver de deixar perquè la malaltia de la seva mare va fer que el reclamessin per portar el negoci familiar, una merceria que tenien a la Plaça Major. Amb tot, Pratdesaba no va deixar mai de formar-se i sobretot en l’àmbit de l’astronomia va ser “un gran autodidacta”, segons explica la seva besnéta, Anna Alsina. De fet, les observacions i descobertes de Pratdesaba van fer que la Societat Lunar Internacional posés el seu cognom a un cràter.