Sense transhumància fins a l’Empordà per culpa de la sequera

Diversos ramaders del Ripollès no faran aquest any la transhumància a causa de les sequera que afecta Catalunya. Segons publica l’ACN, alguns portaven cinquanta anys baixant el bestiar a l’Empordà. És el cas de Jaume Batlle, que aquest cop no farà la transhumància perquè assegura que no hi ha “ni menjar ni aigua”. Com que tampoc hi ha herba als camps ripollesos, els ramaders han de comprar el farratge a França al doble del que es pagava. Alguns ramaders, com Joan Morera i Ramon Carbonell, han sacrificat bestiar per reduir costos: “Això és insostenible.” A més, denuncien que l’administració no els dona suport.

Morera explica que en condicions normals ja faria dos mesos que els ramats serien a l’Empordà, en punts com Roses, Cadaqués o el Port de la Selva, però la falta de pastures a causa de la sequera no ho ha fet possible. Ell és la quarta generació de la seva família que s’hi dedica, però assegura que no recorda un fet així: “Si això va a més, no sé què haurem de fer perquè no podem mantenir el bestiar a aquests preus i a veure què passa, si plou”. A més, explica que passar aquest hivern serà “molt difícil” pels preus alts del farratge i perquè els lloguers de les pastures de l’Empordà s’han de pagar igualment. En concret, una bala de silo ha passat de 40 a 80 euros i l’herba seca s’ha doblat fins als 120 euros.

Ramon Carbonell, ramader de Ribes de Freser que havia de portar les seves vaques a Colera, assegura que l’abeurador on bevien el animals s’ha assecat i que l’hivern està sent molt dur. Cada dia es gasta 1.200 euros en farratges per als més de 200 caps que té de ramaderia extensiva. “Necessito 12 bales cada dia, és insostenible i l’administració ens hauria d’ajudar, tots estem igual”, es queixa. A més, denuncia que el preu d’una vaca és el mateix que el de fa 40 anys, però que els costos pugen cada any. Jaume Batlle, veí de Queralbs i ramader a Pardines, assegura que tot això acabarà afectant el consumidor: “Primer rebem nosaltres, però tot és una cadena”. Això ha dut alguns ramaders a sacrificar animals abans d’hora –els més grans o els que no poden criar– per reduir costos i no haver de tancar: “Haver-los de matar per no tenir menjar és fotut”.

A més de tots aquests problemes, els ramaders asseguren que l’administració no els dona prou suport i que els ajuts són insuficients: “Estem al 2024 i del 2023 encara ningú no ha dit res, de què ens donaran i què hi ha previst”, explica Carbonell, que assegura que se sent “sol i cansat” d’anar a contracorrent. Els ramaders tampoc podran cobrar de la companyia d’assegurances que van contractar el 2023, Agroseguro, perquè ha descartat com a sinistres la pèrdua de pastures per la sequera. Segons Unió de Pagesos, l’asseguradora només indemnitzarà en punts de l’Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya i el Baix Ripollès, però l’Alt Ripollès n’ha quedat exclòs.

De moment, els tres ramaders tiren d’estalvis per capejar la situació, però admeten que estan al límit. “Estem perdent el patrimoni que van crear els nostres avis i pares, ho estem perdent amb poc temps”, explica Carbonell. “Quin futur deixarem als fills? Un país que no té aliment ni energia, és un país sense futur”. Ara li queden cinc anys per jubilar-se però si no canvia la situació diu que seran els més llargs de la seva vida. “Estem crítics terminal, els meus fills ho volen continuar però no ho veig gens clar perquè ara treballes sense il·lusió, la pagesia estem cansats”.