Descobreixen el cementiri medieval de Casavells

Un equip d’arqueòlegs ha posat al descobert el cementiri medieval del poble de Casavells (terme de Corçà), al voltant de l’església de Sant Genís. A la zona, també hi ha tombes d’època moderna i contemporània, la majoria en bon estat de conservació. Les restes humanes van sortir a la llum quan es feien prospeccions arqueològiques prèvies a obres de renovació de paviment, enllumenat i conduccions de gas.

L’Ajuntament de Corçà va aprovar, el novembre del 2023, un projecte de renovació del paviment i l’enllumenat de la plaça de l’Església. Atès l’interès històric de la zona, es va decidir demanar un control arqueològic previ a les obres. Segons explica Jaume Puigredon, director de l’excavació arqueològica, en el 95 per cent de les rases preventives que es van fer van aparèixer restes humanes. De moment, s’han localitzat unes 40 tombes, d’època altmedieval, moderna i contemporània, però es calcula que a la zona n’hi pot haver fins a 150, en diferents nivells. Als anys setanta del segle XX, quan es va adequar la plaça, els operaris es van endur les restes de dues generacions de difunts al cementiri municipal, però és clar que no van anar més avall en el nivell de prospeccions i allà es van quedar els cossos descoberts ara. En aquest espai, es van enterrar persones fins al 1920.

D’altra banda, fa unes setmanes, l’empresa Gas Girona, que ha de subministrar el servei a uns domicilis d’un carrer a tocar de l’església, va encarregar també una prospecció arqueològica. En obrir les rases, es va trobar una tomba de lloses del segle X amb els ossos d’un home adult i petites restes d’una mortalla. El cap del difunt reposava sota de la paret d’una de les edificacions, de construcció posterior a l’època, per què es dedueix que als terrenys que ara ocupen aquestes cases hi ha més tombes soterrades. A la plaça, es va trobar una fosa doble, amb una dona i un home adults, molt junts, datada en època medieval. Els arqueòlegs que hi treballen els han anomenat, de manera entranyable, “els amants de Casavells”. Un cop extrets els ossos, l’espai es taparà per poder-hi fer les obres previstes.

Els ossos els analitza l’antropòloga Francesca Pullia, que en determina l’edat, el sexe, la dieta i les possibles patologies del difunt. Les restes es porten al Museu d’Arqueologia de Girona i s’espera poder-hi practicar la prova del carboni 14 per determinar-ne la datació exacta. Els treballs són lents, perquè la terra de la zona és densa i cal extreure els ossos amb molta cura, segons explica l’arqueòleg Franc Seira Curto.

Els nivells de cementiri s’identifiquen per les característiques de les fosses, l’orientació dels cossos i elements accessoris que contenen les tombes. Així, en època medieval, les fosses són simples, sense taüts; les tombes del segle XVI contenen algunes elements, com ara rosaris, i les més contemporànies encara conserven les caixes i elements de la roba (a l’excavació de Casavells, hi ha un difunt amb un botó blanc ben visible i una difunta tenia la sivella del cinturó).

Els treballs arqueològics a la zona han posat al descobert també les restes d’un absis romànic, a l’exterior de la paret nord de l’església, dues sitges medievals i dues fosses sèptiques d’època contemporània (segle XIX). Es calcula que l’absis seria del segle XVI i correspondria a un antic edifici que hauria estat tapat per la rectoria. En traslladar la rectoria a un altre lloc i ara excavar l’espai, ha sortit a la superfície. No es descarta, per alguns indicis, que sota de l’espai que ocupa l’absis també hi hagi un cementiri, probablement més antic que els descoberts a la plaça.

L’església de Casavells, datada el 987, es va reformar l’any 1722. Durant les excavacions, s’ha trobat també una moneda de l’any 1800 (un ral de vuit), amb el perfil de Carles IV, fabricat en plata americana.

Helena Thomas, regidora de Patrimoni i Esports de Corçà, assegura que les zones on s’han trobat les tombes, un cop cobertes, quedaran marcades amb plafons o cartells que expliquin el que hi ha a sota. “Les troballes són importants per a la nostra història i la del territori; n’ha de quedar constància”, afirma.

La zona de l’absis, però, de moment no es cobrirà, fins que l’Ajuntament esbrini si pot continuar amb l’excavació i es determinin més detalls (cal buscar finançament per a una altra campanya d’excavacions).