Drets humans pel sedàs gironí
Reconeixement de la Generalitat a tres gironins pel seu activisme en el camp dels drets humans
Erika Zárate, Carles Serra i Marc Carbonell alerten que també es vulneren drets al territori gironí
Les persones migrades i els menors constitueixen els col·lectius més vulnerables
“Hi ha tres classes de ciutadans: els qui tenen DNI, els que tenen NIE i els que no tenen papers”
“Molts no intenten arribar a Europa, compren un espai en una barca de goma per fugir d’una mort segura”
Quan es parla de drets humans, és fàcil caure en l’error de pensar en casos extrems que no afecten l’entorn més immeditat. Res més lluny de la realitat, i el reconeixement recent que ha fet el Departament d’Igualtat i Feminismes a una gironina i a dos gironins per la seva lluita en el camp dels drets humans així ho demostra. Es tracta d’Erika Zárate, de Resilience Earth; Marc Llimona, de SOS Méditerranée, i Carles Serra, de la Coordinadora d’ONG de les Comarques Gironines. El territori gironí, doncs, no és una excepció i s’hi vulneren drets bàsics. Ho pateixen sobretot les persones amb menys recursos, i sol coincidir en molts casos en les migrades i les racialitzades. Zárate ho ha comprovat en primera persona. “Tinc NIE però mai no tindré la nacionalitat espanyola, i això és una limitació dels meus drets fonamentals. No podré votar mai. Si vaig a renovar el NIE amb la meva parella, que és autòcton, no tinc cap problema; sense ell, tot són entrebancs”, sosté aquesta olotina quítxua nascuda a Ciutat de Mèxic i migrada al Canadà de molt petita, on es va instal·lar amb la família en un barri que ella mateixa qualifica de complicat. “Era un barri on arribaven tots els migrants i els refugiats”, diu. Quan tenia dotze anys, va presenciar la detenció i la pallissa que la policia va propinar a un refugiat de Somàlia, que va quedar en coma durant mesos. Això va ser l’espurna perquè, uns quants anys més tard, s’iniciés en l’associacionisme reivindicatiu dels drets humans.
Va ser membre activa de l’associació de joves contra el racisme, va participar jugant-se la vida al programa Escuts Humans d’Amnistia Internacional en zona de guerra a Colòmbia, Nicaragua, Mèxic i Indonèsia, i més endavant es va implicar en projectes de justícia social i ambiental. En l’actualitat, Erika Zárate és la responsable amb la seva parella, Òscar Gussinyer, de Resilience Earht, una entitat que treballa en noves formes de governança que es fonamentin sobre la base dels drets humans, que escoltin totes les veus. “Som alumnes principiants i d’altres comunitats en situacions diverses, fins i tot en situació de guerra, n’hem d’aprendre la resiliència, la solidaritat i la dignitat. Com a país, és una vergonya que hi hagi dues classes de ciutadans, els sensepapers i els nacionalitzats”, indica. Erika Zárate detalla que els drets humans a les comarques gironines es vulneren a la feina, a l’hora de trobar habitatge, en els tràmits administratius... “Soc mestissa, parlo català, soc mig indígena i blanca, i a vegades puc colar, però mai un africà”, explica, tot lamentant que encara és més greu quan aquestes situacions vulneren els drets dels infants. Afirma que la llei estatal sobre drets humans que s’està enllestint i les setanta mesures antiracistes que la Generalitat ha dictat per tenir en compte en les actuacions públiques li fan tenir una mica d’esperança que la situació en aquest àmbit pot canviar.
Carles Serra coincideix amb Zárate en la radiografia dels drets humans a les comarques gironines. Ell té una visió més àmplia, perquè l’entitat de què és coordinador treballa perquè una setantena d’entitats que duen a terme les seves actuacions puguin millorar el seu impacte en la societat i la seva eficiència. Segons ell, les vulneracions de drets més evidents les pateixen les persones migrades, que tenen dificultats d’accés a l’habitatge i a drets com la salut i l’educació, i dins d’aquest grup són molt vulnerables les persones que no tenen permís de residència. Dos grups més especialment afectats, sempre segons les seves declaracions, són els menors no acompanyats, que estan molt desprotegits, i les nenes que pateixen mutilació genital.
El coordinador de les ONG de les comarques gironines remarca que es produeixen incongruències, com ara negar el dret a vot a persones que han nascut en un municipi de les comarques gironines però que no poden escollir el seu alcalde. I posa d’exemple Salt, on un terç de la seva població no va poder votar en les últimes eleccions municipals. Carles Serra va entrar al teixit associatiu que treballa en l’àmbit social arran de l’agermanament del seu municipi, Quart, amb Nicaragua, del qual va sorgir l’entitat Solidaritat amb Nicaragua. Es va incorporar a la coordinadora quan va tornar d’una estada de tres anys i mig a Nicaragua, primer com a tècnic i dotze anys després amb el càrrec actual.
Marc Carbonell és un gironí que centra la seva activitat al Mediterrani central. Treballa per a SOS Méditerranée, una entitat que des del 2016 ha salvat 32.000 persones d’una mort segura al mar. A les comarques gironines, l’entitat fa pedagogia i campanyes per recaptar fons. Format a l’Escola Nàutica de Barcelona, va prendre part fins al 2020 en els equips de rescat de l’entitat i, des de llavors, és al departament d’operacions, on treballa en la formació de tripulacions, prepara missions de rescat i participa en els contactes que tenen amb les estructures d’estat per poder atendre bé les persones que es juguen la vida al Mediterrani. “Veus constantment que s’atempta contra el dret a la vida, el lliure moviment, l’asil, i que no es compleixen les quotes de captació de refugiats”, diu.
Tres exemples, doncs, de la feina que es fa entre moltes altres persones per eliminar de les comarques gironines la vulneració de drets bàsics.