Hàbitats de riu, en perill per la sequera

La supervivència dels peixos i altres animals que viuen en rius i rieres d’Osona es veu amenaçada per la sequera persistent. No és un fet nou ni aïllat, en realitat es produeix arreu del territori, però a Osona fa més de vint anys que ho investiguen i analitzen, i tenen sèries de dades específiques d’aquesta davallada en la salut dels hàbitats fluvials. Així, l’últim estudi realitzat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) recull les dades del 2023 en setze trams aquàtics de la conca del Ter.

Els resultats indiquen una clara disminució del cabal i la qualitat ecològica dels rius i rieres. Aquest descens d’aigua circulant ha comportat que la que hi queda sigui aigua estancada i, en conseqüència, tingui uns nivells d’oxigen més baixos, fet que suposa una amenaça per a la supervivència dels peixos i dels macroinvertebrats que hi viuen. La situació s’ha anat agreujant des del 2021.

L’estudi destaca la poca aigua circulant durant tot l’any, amb escasses diferències entre la primavera i estiu. “En alguns dels trams mostrejats a l’estiu, com el Meder al centre de Vic i el Rimentol, no hi circulava l’aigua superficialment. Al Ter i la riera Major, tot i que amb més aigua que els altres cursos fluvials, també s’hi han detectat cabals molt més baixos dels anteriors al 2021”, concreten els responsables de l’estudi.

La falta d’aigua afecta la seva qualitat, ja que s’hi concentra més la contaminació. Tot i això, l’estudi destaca una diferència clara entre dues tipologies de rius i rieres. D’una banda s’observa el Meder, el Gurri i el Rimentol, amb uns valors de qualitat d’entre mediocre i dolenta per a la majoria dels paràmetres estudiats. I d’altra banda hi ha el curs principal del Ter, el Ges i la Riera Major, amb dades que mostren una qualitat bona o molt bona, amb alguna excepció puntual.

La qualitat de l’aigua fluvial també es mesura per la seva conductivitat elèctrica, relacionada amb la salinitat i en aquest cas s’ha vist que és elevada a la Riera Major, aigua avall de l’EDAR de Viladrau, i aigua amunt del pont de l’eix. Pel que fa a l’oxigenació, el Gurri, el Meder i el Rimentol també tenen nivells molt baixos, sobretot a l’estiu. Això, juntament amb l’augment de la temperatura de l’aigua i la presència d’elements químics com fosfats i amoni, fa que creixin algues que poden posar en perill la vida dels peixos i els macroinvertebrats (com libèl·lules, escarabats d’aigua, espiadimonis...). Per aquest motiu els investigadors recomanen un seguit de mesures que ajudarien a millorar cabals i qualitat.

Pel que fa als cabals, insisteixen que cal restriccions per reduir l’ús domèstic, agrari i industrial de l’aigua, incloent-hi els salts hidroelèctrics. Pel que fa a la qualitat, consideren necessària una aplicació menor d’adobs als camps, un canvi dels barems d’abocament de les depuradores en períodes de sequera i la restauració dels boscos de ribera.

Precisament, l’apartat en positiu de l’estudi de l’any 2023 és el d’aquests boscos, que en general mantenen una qualitat semblant a anys anteriors, ja que encara no pateixen tant la sequera. “Un cop més –indica l’informe– s’evidencia la diferència entre els cursos fluvials de menys magnitud, com el Rimentol, el Gurri i el Meder, que travessen superfícies agrícoles i urbanes, i que demostren una degradació important, en contraposició amb els rius principals o més naturalitzats, com el Ges, la riera Major i el Ter, amb qualitats bones”.