Destinen 25,9 milions de fons Next Generation a projectes socials de Ponent

Un total de 25,9 milions d’euros dels fons europeus Next Generation es destinaran a finançar 67 projectes socials a les comarques de Ponent. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha presentat aquest dimecres les iniciatives,  tant del propi Govern com impulsades per entitats,  adreçades a diferents col·lectius com ara gent gran, infants i joves, persones amb discapacitat o amb malaltia mental i persones sense llar. Entre els projectes hi ha el futur centre comunitari ‘La Bassa’ de la Fundació Alba a Sant Martí de Maldà, la residència per a gent gran ‘BonÀrea’ a Guissona o un robot per millorar l’autonomia de persones amb discapacitat.

 Drets Socials destinarà prop de 400 milions d'euros del fons Next Generation EU a infraestructures i projectes socials arreu del país. En el marc d'aquest fons europeu, el Departament finançarà, fins el 2026, 765 iniciatives orientades a accelerar una transformació en l'àmbit de l’atenció a les persones que equipari Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social. En el cas de Ponent, es destinaran 25,9 milions d'euros per finançar 67 projectes. Es tracta d'iniciatives que s'emmarquen en sis línies d'actuació que van encaminades a construir nous equipaments d'atenció social i la remodelació dels actuals, impulsar l'ús de les noves tecnologies en els serveis socials, modernitzar infraestructures d'atenció a la infància o al lleure educatiu i avançar cap a espais més accessibles. 

 El conseller Carles Campuzano ha destacat la necessitat de donar resposta a una nova realitat demogràfica que fa que cada vegada hi hagi una població més envellida i diversa. Per fer-ho, ha dit "necessitem inversió en infraestructures, necessitem modernitzar el nostre estat del benestar, que sigui del segle XXI", i ha afegit que els fons europeus "són una oportunitat única per afrontar els reptes socials del país". El gruix dels ajuts es destina a la construcció, ampliació i remodelació d'equipaments socials. En total, es construiran tres equipaments nous i se'n remodelaran i ampliaran nou més. Els centres de nova construcció són la residència per a gent gran 'BonÀrea' a Guissona, amb una capacitat de 242 places; el centre de dia Zona Alta a Lleida, i el Centre d'atenció diürna de Puigverd d'Agramunt. Pel que fa als edificis remodelats o reformats, destaca l'espai comunitari 'La Bassa' de la Fundació Alba. El projecte, ubicat a Sant Martí de Maldà, ha rebut més de 900.000 euros del fons Next Generation i inclou una llar-residència per a fins a 24 persones amb discapacitat intel·lectual i 20 places més per a centre de dia . També oferirà atenció domiciliària a pobles de l'entorn. Les obres ja estan acabades i la previsió és que l'equipament pugui obrir portes durant la primera meitat d'aquest any, ha explicat la seva coordinadora, Marina Minguell. 

 El Govern ha finançat 11 iniciatives tecnològiques per atendre les persones, amb les quals es busca fomentar l'autonomia personal i endarrerir la institucionalització el màxim tems possible. Un dels ens beneficiaris d’aquesta línia ha estat l’Ajuntament d’Aitona, que ha rebut 168.000 euros per impulsar un pla integral d'assistència sociosanitària domiciliària al municipi. Un altre dels projectes finançats a Lleida és el robot 'A-jut' dissenyat pel grup Saltó que té l'objectiu de millorar l'autonomia de persones amb alguna discapacitat. El projecte està impulsat per l'associació Aspid a Lleida i compta amb 6 unitats a Lleida i 4 més a Girona. La responsable de serveis d'autonomia personal de l'entitat, Laia Ribas, ha explicat que la idea neix de plantejar la tecnologia com un "suport que ha vingut per quedar-se". 

Amb el recurs econòmic dels fons Next Generation han pogut desenvolupar proves pilot amb diferents usuaris i d'aquesta manera validar la tecnologia que ara "és molt incipient" però amb la possibilitat de potenciar-la en un futur. Tot plegat per aconseguir que les persones amb alguna discapacitat puguin continuar vivint a casa seva, ja sigui soles o acompanyades. El robot pot interactuar amb elles i en el fons també es treballa tot l'aspecte emocional, com la soledat o les relacions, ja que amb l'aparell es pot connectar amb l'exterior, fent trucades o videotrucades que faciliten veure-hi per la pantalla. Un dels usuaris, l'Albert Bresco, està molt satisfet de l'experiència després d'uns mesos amb el robot a casa seva. Explica que el principal benefici que en treu és que li recorda les coses ja que ell té molt mala memòria. Viu sol i el robot també vetlla que no li passi res quan ha de cuinar o fer alguna altra tasca. Al principi reconeix que li va costar una mica saber com s'havia de fer servir però assegura que després "t'hi acostumes bé".

La Paeria de Lleida, per la seva banda,  ha presentat el projecte pilot per a un nou model d'atenció a centres sèniors, pel qual rep més d'un milió d'euros dels fons europeus. En total, el programa destinat a equipaments que atenen infants i joves a la vegueria de Lleida suma 6 actuacions que engloben, entre d'altres, millores i digitalització de centres del sistema de protecció a la infància, actuacions de millora ecològica en cases de colònies o reformes en albergs. En aquest sentit, destaca una inversió de més d'1,2 milions d'euros per a la construcció de la Barnahus a Lleida per atendre infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals. També es destinen 745.000 euros a l'Alberg de Joventut de Lleida per millorar els sistemes de climatització i fer-los més sostenibles. 27 intervencions per fer de Catalunya un país accessible Pel que fa a la millora de l'accessibilitat, 17 ajuntaments rebran subvencions per valor de 657.000 euros per a realitzar projectes de millora de l'accessibilitat als espais d’'tenció ciutadana, tant físics com telemàtics. També es faran intervencions en altres edificis i espais com ara la biblioteca de Les Borges Blanques o en l'Arxiu Històric, biblioteques i serveis territorials del Departament de Cultura i a l'edifici judicial de Lleida.