tribunal
Estrasburg avala els seguiments dels Mossos a personalitats unionistes
El TEDH diu que els informes policials tenien “objectius legítims” i descarta una vulneració del dret a la intimitat
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda de l’advocat José María Fuster-Fabra contra Espanya pel cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes. En una decisió publicada avui , el tribunal amb seu a Estrasburg ha avalat així l’actuació dels Mossos. En concret, constata que els informes dels Mossos “estaven relacionats amb la possible comissió d’un delicte” i que “era competència” de la policia catalana investigar. Així, creu que “la ingerència” en el dret a la privacitat “perseguia els objectius legítims de prevenir el desordre i la delinqüència i la protecció dels drets d’altres persones”.
El TEDH ha conclòs que “les raons adduïdes per les autoritats nacionals per justificar la intromissió” són “rellevants i suficients”. A més, assegura que les autoritats han mantingut un “just equilibri entre els interessos públic i privats”.
“El tribunal està convençut que la intromissió en el dret del demandant al respecte de la seva vida privada era proporcional a l’objectiu legítim perseguit”, rebla la decisió d’Estrasburg, que ha desestimat la demanada de Fuster-Fabra per “infundada”.
L’advocat Fuster-Fabra va portar a Estrasburg el cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes després que l’Audiència Nacional arxivés la causa el 2019. La causa es va obrir arran de la troballa de diversa documentació policial amb aquests informes, que els Mossos anaven a destruir a la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d’octubre del 2017 i que la Policia Nacional va interceptar.
L’Audiència va considerar que en aquest cas tant la finalitat com els mitjans utilitzats van ser adequats i proporcionals. Tot i això, va decretar el sobreseïment provisional, cosa que podria permetre reobrir-la només en cas que apareguessin nous indicis.
El seguiment policial a particulars és una intromissió a la privacitat, però pot estar justificada si “d’acord amb la llei” i és “necessària en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional, la seguretat pública i el benestar econòmic del país, per la prevenció de desordres o crims, la protecció de la salut o la moral, o per a la protecció dels drets i llibertats dels altres”, segons la Convenció Europea dels Humans.