URBANISME
El TSJC deixa tocat el blindatge a la Costa Brava
Diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) han fet trontollar el pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles a la Costa Brava, aprovat el 28 de gener del 2021. Segons han confirmat diverses fonts de consistoris afectats a aquest diari, els magistrats han estimat contenciosos administratius de propietaris del Port de la Selva, Begur o Pals amb terrenys desclassificats.
El PDU de la Costa Brava calcava el mecanisme ja aplicat anteriorment per la Generalitat per desclassificar terrenys amb expectatives de ser edificats a l’Alt Pirineu, i posteriorment, l’estratègia es va ampliar al darrer PDU de sòls no sostenibles de la resta del litoral català, entre Malgrat de Mar i Alcanar, aprovat definitivament el desembre passat.
Les resolucions relatives al pla de la Costa Brava, que no són fermes, encara estan pendents de recursos i al·legacions de la Generalitat al Tribunal Suprem. No tomben en cap cas el conjunt del document, però sí que n’exclouen el sector afectat de cada demandant i ara mateix permetrien que reclamessin iniciar tràmits per a l’execució de diversos habitatges d’acord amb els planejaments vigents de cada municipi.
En el cas de Begur, per exemple, quedarien rehabilitats els sectors del Rec de Fornells i es Castellet de Baix, a la zona d’Aiguablava, on el PDU del Departament de Territori descartava l’edificabilitat de diverses parcel·les. Malgrat això, i després d’haver analitzat les sentències, fonts del consistori veuen factible que futures resolucions retornin els drets d’altres propietaris que també van impugnar el pla director: “Els arguments de les sentències contràries són molt semblants, i entre els contenciosos pendents al TSJC n’hi ha un de destacat, amb 180 habitatges en parcel·les a [la urbanització d’]Aiguafreda”, un dels projectes emblemàtics de l’oposició de SOS Costa Brava que va quedar frenat amb la cobertura de la nova planificació de la Generalitat.
Les sentències, entre les quals n’hi ha diverses de la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJC, però també d’altres magistrats, escolten la queixa dels promotors demandants per l’“arbitrarietat” a l’hora de desclassificar un sector sí, i no pas un altre, desestimada. Però sí que s’atén que el pla “vulnera el principi d’autonomia municipal”. En aquest darrer sentit, una veu destacada del món local considera que en el fons és positiu que es vegi reconeguda la competència dels consistoris en matèria urbanística.
Un contraatac soterrat
Cap dels promotors afectats ha volgut fer soroll davant, primer, la pressió mediàtica i al carrer de SOS Costa Brava, i tampoc més tard durant els litigis amb la Generalitat. Han jugat les seves cartes judicials de manera discreta i, ara que s’han endut la primera mà –al TSJC–, mantenen encara silenci fins al final de la partida –al Suprem.
Des de la Generalitat, de moment, expliquen que s’està analitzant la resposta jurídica a cada sentència de manera individualitzada, ajustant els arguments dels recursos a cada cas particular. Una actuació per ara quirúrgica, per tapar cada via d’aigua i evitar que el conjunt del PDU de la Costa Brava acabi enfonsat. Una altra demanda de promotors, a Cadaqués, ha estat desestimada per magistrats del mateix tribunal, tot i que aquest cas, una de les fonts amb més experiència jurídica justifica que la zona afectada ja ho estava anteriorment pel pla territorial parcial de les comarques gironines, una figura de planejament superior, prèvia (2010) i elaborada amb una tramitació molt més complexa i reposada que no pas el recent PDU.
Què hi diu SOS Costa Brava?
L’advocat portaveu de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, després d’haver començat a analitzar el nou escenari, creu que els arguments de la sentència són erronis: “Amb un recurs de cassació de la Generalitat, haurien de ser esmenades pel Suprem”, tot i admetre que la situació és “preocupant”. L’entitat, que va pressionar des del 2018 perquè el govern actués, avala el PDU, i l’advocat troba “inaudit” que els promotors invoquin el principi d’autonomia municipal, cosa que haurien hagut de fer els 22 municipis afectats, i només el de Begur va moure fitxa, però no pas per exigir reclassificacions de sòl edificable, sinó perquè la Generalitat es comprometés a assumir la despesa de possibles indemnitzacions i exonerés els consistoris de reclamacions patrimonials.
