Mascort estudia incloure piscines municipals en el cens de refugis climàtics

El govern treballa en un cens de refugis climàtics de cara a l’estiu. Així ho ha explicat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en una entrevista a TV3 on ha apuntat que aquest llistat podria incloure piscines municipals. Això permetria, a la pràctica, estudiar que les piscines que tinguessin la consideració de refugi climàtic puguin omplir-se. Actualment, el pla de sequera prohibeix el reompliment als municipis que estan en emergència, que són més de dos-cents de l’àrea de Barcelona i de les comarques de Girona. En aquest sentit, segons recull l’AC, Mascort ha recordat que si l’estadi d’emergència es manté a nivell 1 no es podran omplir piscines i que cal posar-se al cap “que no hi ha aigua”. Tanmateix, ha deixat la porta oberta a que es pugui fer en casos concrets.

L’exemple que ha posat és el d’un barri en què la piscina és un refugi climàtic i no hi ha cap altre espai a la zona on refugiar-se, com ara una biblioteca. “Podríem estudiar que aquella piscina es convertís en refugi climàtic i es pogués omplir, però per situació normal no”, ha dit.

D’altra banda, sobre la dessalinitzadora dels hotels de Lloret, ha reiterat que encara no ha vist el projecte, però que aquest s’encabirà en la norma legal “si és possible”. “Les condicions tècniques del projecte marcaran que es pugui fer o no”, ha afirmat tot remarcant que en la mesura del possible s’intentarà que es pugui. Encara sobre el projecte, ha afegit que cal veure si servirà per l’aigua de les piscines o també per injectar “més aigua al sistema”.

El conseller també s’ha referit a les llicències per a piscines particulars en municipis i ha deixat clar que les competències en àmbit de llicències urbanístiques són dels ajuntaments. Tot i que ha reconegut que poden estar obligats a autoritzar les llicències, també ha recordat que els municipis tenen eines per sancionar, si cal, quan s’omplen piscines.

Finalment, ha subratllat altre cop que els vaixells no són la solució per a la sequera i que el futur passa per produir prou aigua per no dependre de transvasaments sinó que cal una solució “estructural”.