“Inseguretat jurídica” als consistoris de la Costa Brava pel PDU

Les primeres sentències del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) contra el pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles de la Generalitat han deixat desorientats els ajuntaments, sobretot els que ja dubtaven de la tramitació del document i també hi havien presentat contenciosos, en paral·lel als privats afectats. Fins a quatre resolucions, com avançava diumenge aquest diari, retornen el dret d’edificació de manera no ferma als seus titulars. Però això fa que alcaldies afectades, com les de Begur o el Port de la Selva, no sàpiguen què han de fer ara mateix.

La Generalitat, de moment, només ha presentat recurs de cassació contra una de les sentències, la del PA 23 Port de la Vall, amb 4,16 hectàrees i 13 habitatges nous previstos, que segons els magistrats quedaria rehabilitat. Pel que fa a la resta de casos que també exclouen sectors del pla, a Begur o Pals, els lletrats de Territori preparen respostes similars que dirimirà el Tribunal Suprem. Tot plegat afegeix incertesa als tràmits, per bé que des de SOS Costa Brava indiquen que hi ha altres sentències que desestimen reclamacions, a més de l’anunciada a Cadaqués. Però encara hi ha diversos litigis oberts.

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, es mostrava partidària ahir d’esperar que hi hagi sentències fermes per pronunciar-se o actuar. Però admetia que, després d’una tramitació “arriscada” del PDU, ara es genera “inseguretat jurídica”.

Des del Port de la Selva, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Roger Pinart, també lamentava la situació i esperava que s’aclareixi, tot i recordar que encara tenen “un contenciós municipal contra la totalitat del pla pendent” de sentència. Per Pinart, hi continua havent dubtes, com ara el fet que la Generalitat, “tot i les paraules, assumeixi els costos de les indemnitzacions”. I indicava que en casos del seu municipi, s’havien penalitzat projectes com el del PA 23, amb poc impacte, “molt allunyats d’altres al Baix Empordà o obres fetes, per exemple, a Empuriabrava”, sense escoltar que en molts casos ja es negociaven reduccions d’edificabilitat de sectors.