Vuit mesos amb aigua de camió cisterna

Els veïns de Mieres fa més de vuit mesos que no tenen aigua potable que provingui de la deu on hi ha la captació del poble i s’han abastir amb l’aigua que els porten camions cisterna. En concret, es tracta de dos vehicles amb cisternes que tenen una capacitat de 20.000 litres cadascuna i que han de proveir d’aigua el poble cada dia. L’Ajuntament ja hi ha hagut de destinar 60.000 euros, cosa que l’ha deixat amb greus problemes de tresoreria.

L’actual situació de sequera prolongada ha deixat sense aigua la captació de la Font de la Mina i també ha deixat sota mínims el pou que serveix per a l’abastiment secundari i que està situat a la carretera de Finestres. Aquest últim ofereix un cabal d’1,9 metres cúbics per hora, quan per no haver-hi problemes hauria de ser el doble. El consum diari dels 350 veïns de Mieres és d’un total de 80 metres cúbics, aproximadament.

L’alcaldessa, Núria Martínez (Vivim Mieres), ha afirmat que és una situació crítica, que els comporta un cost econòmic que tensa les finances municipals. “Aquest cost no l’hem fet repercutir directament en les veïnes i els veïns, però tothom és molt conscient de la situació delicada que estem vivint”, ha insistit.

Martínez ha explicat que la solució és la perforació d’un nou pou i ha indicat que, a hores d’ara, poden comptar amb els 67.000 euros que la Diputació de Girona els ha avançat del fons de cooperació local que els pertoca en aquest exercici. L’alcaldessa ha recordat, però, que són uns diners que ja tenien pressupostats per a altres coses.

Aquest fons de la Diputació els permetrà, però, executar una primera fase d’una nova captació valorada en 50.000 euros, que incou la perforació i l’aforament, i quedarà una segona fase per a les instal·lacions i per a la conducció fins a la xarxa, valorada en uns 50.000 euros més. “Hem concorregut a tots els ajuts que hi ha per dur a terme aquests treballs”, ha manifestat. I hi ha afegit: “El problema és que la gestió és municipal i no tenim el líquid que cal, estem sense tresoreria. Haurem de tenir sort i trobar aigua al primer intent perquè no es disparin encara més els costos.”

Martínez ha remarcat que, més enllà de la construcció de la nova captació, cal una mirada a llarg termini per fer front a una situació que es mantindrà. “Després del Glòria, vam tenir aigua fins a principi de 2022. Després, cada vegada ha plogut menys i el nivell freàtic no es renova i tant la deu com el pou han quedat sense aigua”, ha afirmat. Segons ella, el pou s’ha convertit en el protagonista principal i no està preparat, ni mai no s’ha posat a prova com en la situació actual de sequera.

Mentrestant i en espera que es duguin a terme els treballs de la nova captació, l’aigua potable continuarà arribant amb camions cisterna a Mieres. És una aigua que en els primers mesos i fins fa relativament poques setmanes provenia de Banyoles, i més recentment, de la Vall de Bianya.