Almenys sis individus trobats al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes, a Queralbs, presentaven marques als ossos que evidenciaven haver estat involucrats en enfrontaments mortals. Així es relata en l’article científic ‘Mort a l’alta muntanya’ publicat a la prestigiosa revista ‘American Journal of Biological Anthropology’ on es descriuen una sèrie d’episodis de violència de fa més de 4.000 anys, segons recull l’ACN. Es tracta de les evidències de violència documentades a més altitud dels Pirineus, a gairebé 2.000 metres. La principal conclusió de l’article liderat pel Dr. Miguel Ángel Moreno-Ibáñez – investigador de l’IPHES-CERCA- és que els individus presenten una sèrie de marques d’enfrontaments violents “inequívoques” i “recurrents en el temps”.

Les causes que podrien explicar-ho són diverses, però és probable que estiguin relacionades amb conflictes derivats de les relacions socioeconòmiques entre els grups humans. Aquesta conflictivitat hauria estat accentuada pel fet de tractar-se de comunitats que vivien en un context geogràfic d’alta muntanya, apunta l’article.

En un comunicat de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), s’explica que el tipus de lesions perimortem indiquen episodis intensos de violència, amb múltiples traumatismes tallants i penetrants, fins i tot s’ha documentat un cas d’amputació de l’avantbraç. El patró de les ferides suggereix que aquests enfrontaments s’haurien produït per baralles entre individus i no correspondrien a una massacre o execucions, ni a cap altre tipus de pràctiques. L’estudi també indica que es van fer servir diferents tipus d’armes i matèries primeres.

En aquest sentit, s’han documentat ferides produïdes tant per armes metàl·liques, com destrals i dagues de coure o bronze, com per objectes punxants o projectils de pedra. De fet, durant l’excavació s’han recuperat quatre puntes de fletxa de sílex. L’equip investigador ha trobat en aquests projectils evidències que donen suport a la hipòtesi i que, per tant, no són ofrenes funeràries. El Roc de les Orenetes va ser utilitzat de forma recurrent com a cova funerària entre el Calcolític i l’Edat del Bronze (entre els 4.400 i els 4.000 any aC). Es tracta de la pràctica funerària més habitual d’aquesta cronologia, amb la col·locació successiva de cossos en un mateix espai sepulcral durant un període de temps llarg, fins i tot per part de diverses generacions. Els treballs d’excavació arqueològica han permès recuperar les restes d’almenys 51 persones de totes les edats i sexes, encara que la majoria corresponen a homes adults.

La cova va ser descoberta a finals dels anys seixanta del segle passat per Cisco Coll, veí de Queralbs, però no va ser fins a l’agost del 1973 que es va fer una intervenció d’urgència. Després de més de 50 anys, les excavacions es van reprendre el 2019 i continuen actives a dia d’avui sota la direcció d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’IPHES-CERCA, i del Dr. Carles Tornero, investigador adscrit al mateix centre de recerca.

El treball publicat s’ha fet en col·laboració amb investigadors d’altres institucions com ara la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i el Museu de Ciències Naturals de Madrid.